Setmana de 1 al 7 d'Abril

FORMACIÓ DELS JOVES VOLUNTARIS

DATA: 6 d’Abril de 2013

Presentació de l’sTIC Jove.

Se’ls hi dóna la benvinguda a tots els joves. Es fa la presentació curs, i es comenta el calendari, l’horari i l’espai on es realitzarà la formació.

Donat que la seva assistència és totalment voluntària en finalitzar se’ls hi donarà un certificat on s’acreditarà les hores d'assistència. L'obtenció del certificat implica el seguiment amb aprofitament i assistència a les activitats formatives. Per tenir un control els joves haurà de signar cada dia en el full d'assistència.

Jocs de presentació o coneixença (el meu tutor i jo), fem fet un parell de dinàmiques per poder conèixer-nos.

Caminem per un espai ampli, amb cadascú que ens trobem, ens presentem.

Fem una rotllana i cadascú presenta al company del costat.
A primer cop ull, es podia veure el grups que hi havia, costava molt que es barregessin els joves dels diferents centres educatius. Ens ha servit per trencar una mica el gel i almenys conèixer el nom i la predisposició de cadascun d'ells.

Mediateca de la Regidoria (Tècnic de la Mediateca i jo).

Els ha passat l'enquesta sobre ús les Xarxes socials (ordinador, a nivell individual). Coneixements previs (avaluació).

Els ha fet reflexionar sobre les preguntes de l’enquesta, relacionar-ho amb la seva quotidianitat (les seves experiències), sobre l’ús que ells fan d’internet; Internet/xarxa segura/ avantatges; facebook i tota la màquina; veure les possibilitats; què podem? I que no podem fer? 

Posteriorment, com a tècnic de la mediateca i professor d'alguns cursos internet organitzats per la regidoria d'educació per a la gent gran, ha estat parlant de la paciència que s'ha de tenir amb la gent gran; del respectuosa que és la gent gran; de la manera d'aprendre de la gent gran, han de participar (ho tenen que fer ells, no n’hi ha prou amb només mirar); gent que parla amb l’ordinador (no ens hem de riure); tanquen sempre/ de seguida l’ordinador quan no se’n surten.

Per últim, han visualitzat el Power Point:

- Drets i llibertats a la web 2.0. (quins perills existeixen? Com usuaris poden publicar continguts?).

- Bones pautes de seguretat.

- Bones pràctiques de privacitat.

La meva actuació ha estat d'espectadora participativa. Observant al professor i als joves, m'ha quedat la sensació que aquesta hora ha estat força intensa i potser massa teòrica, on ha hagut moments on els joves desconnectaven. Ha faltat més participació per part d'ells. 

Aula Paulo Freire. (el meu tutor i jo).

 Visualització del Power Point: Què passa quan ens fem grans? Fer una reflexió (trencar amb els estereotips negatius ver els persones grans):

o        Canvis orgànics (neurones).

o        Canvis sensorials (sordera, vista,…).

o        Factors cognitius (atenció …).
Davant les expressions i experiència de la sessió anterior, he intentat que alhora d'explicar el power i hagués interacció amb els joves, he intentat que participessin pensant en les característiques que hi veuen en els seus avis, he posat força exemples.

Per últim el meu tutor i jo hem fet un parell de dinàmiques.

Dinàmica 1.

6 alumnes (3 parelles). Es col·loquen d’esquena. Un membre de la parella li dicta a l’altre un dibuix que hi ha a la pissarra. Cadascú dibuixa quan parla la seva parella. No hi interacció (membres de la parella separats). No hi ha comunicació, això fa que el resultat no és tan bon (els dibuixos no són tan bons). Parlo però no el miro, no sé si m’està entenen.

Ara, els dos membres de la parella estan junts, un dibuixa i l’altre li dicta el dibuix. Hi ha una interacció verbal, està més acompanyat. Miro el que fa, si m’enten.

Dinàmica 2.

7 alumnes: 3 mestres (expliquen com donar-se d’alta al facebook) i 4  alumnes (amb diferents rols: passota, positiva, no parla, pregunta molt d’altres temes). Les mestres desconeixen com són les alumnes.

Després de dramatitzar-ho, les mestres han de endevinar el rol de cada alumna i entre tots trobar una solució per a que aprenguin:
Alumna passota. Solució: despertar el seu interés, una mestra que s’assenti al seu costat, acompanyar-la.
Alumna positiva: una alumna exemplar. Solució: ajudar a les companyes que més ho necessitin.
Alumna que no parla. Solució: donar-li tocs d’atenció, no molesta però no saben si ha aprés. Haurem de donar-li protagonisme.
Alumna que pregunta coses innecessàries. Solució:una mestra al seu costat que la faci callar.

Tornem a dramatitzar la situació però aquest cop les mestres ja saben el rol de cadascuna de les alumnes.

D’aquí tornen a fer una reflexió, i troben que manquen reforços positius (ho estas fent molt bé); ajuda profes /alumnes.

Crec que l'aprenentatge actiu és el mètode que pretén aconseguir el desenvolupament de les capacitats del pensament crític i del pensament creatiu. Les dinàmiques plantejades estan centrades en els nostres joves: aprenen en col.laboració, treballen en forma grupal, fomenten el debat i la crítica, aprendre a partir del joc (simulació de rols), desenvolupen la confiança, l'autonomia, i l'experiència directa, s'atén a la diversitat.

El docent en l'aprenentatge actiu és qui assumeix el rol de mediador en els processos d'ensenyament-aprenentatge, i no només instructor de continguts conceptuals, ha de tenir un perfil d'orientador de processos de formació integral de l'alumnat.

Amb les diferents reflexions i les dinàmiques plantejades, et dones compte dels estereotips que tenen els joves vers la vellesa i l’envelliment.

La vellesa i l’envelliment són temes que, molts cops estan envoltats de mites i estereotips que en la seva majoria, els més comuns estan carregats amb una falsa concepció negativa i una desvalorització d’aquesta etapa biològica.

Les actituds i les creences, les conductes discriminatòries i les pràctiques institucionals, es relacionen i reforcen mútuament, contribuint a la transformació de la vellesa, d’un procés natural o una etapa evolutiva més del desenvolupament humà, a un problema social en el qual les persones velles soporten unes condicions que els perjudiquen.

L’edadisme fa referència al manteniment d’estereotips o actituds prejuicioses cap a una persona únicament pel fet de ser gran. Les característiques bàsiques dels estereotips que formen la base de l’edadisme, són: visió altament exagerada d’algunes característiques, són inventats o no tenen base real, es valoren com raonables degut a la seva relació amb algunes tendències de comportament que tenen alguna part de veritat, les característiques positives s’han omès o no són suficientment declarades, no reflecteixen les tendències compartides per la majoria o altres característiques positives de les persones, no proporcionen cap informació sobre la causa de les tendències, no faciliten el canvi, no faciliten l’observació de la variabilitat interindividual, sent això especialment important en el cas de les persones grans, tenint en comptes les grans diferències entre unes i altres persones grans.

Els estereotips tenen un gran pes malgrat que no siguin reals, són una forma de simplificar la realitat per poder identificar una persona a partir d’unes poques característiques del grup que pertany (Yubero i Larrañaga, 1999). La representació actual ignora la variabilitat interindividual, és a dir, que les persones grans presentin diferents actituds, mantinguin relacions de diferent caire i tinguin preferències polítiques diverses. La societat oblida que l'envelliment és un procés particular en cada persona i per tant, es recau a una simplificació ja que no es dóna cabuda a les diferències ni matissos i en una generalització perquè s'estan aplicant a un conjunt de grup unes característiques comunes. Una de les conseqüències que sorgeixen a causa d'atorgar un seguit d'estereotips i, concretament, estereotips negatius, és que aquestes concepcions tan contundents i tan visibles en la societat, acabin propiciant que la pròpia persona gran valori les seves possibilitats i el seu "rol social" en funció d'aquestes. Aquest, doncs, resulta un dels grans motius pels qual cal canviar la representació actual, ja que, afecta directament a l'autoestima i l'autoconcepte de la persona gran.