Setmana del 22 al 28 d'Abril

Implementació del servei

En aquests moments i un cop finalitzada la formació, els nois i noies estan  trobant-se amb els alumnes de la Universitat Popular a la Mediateca Municipal Josep Alcobé i també estem fent trobades a les llars de Jubilats de la ciutat. Aquestes sessions d’intercanvi amb la gent gran es duran a terme fins al mes de maig i estan programades les tardes de dilluns a divendres i dissabtes al matí.

DATA: 25 d’Abril de 2013

Al llarg de la setmana passada la gent gran que participa en cursos de La Universitat Popular s’han anat apuntant, i hem estat fent les llistes amb la disponibilitat dels nostres joves i d’enviar-los via e-mail la convocatòria per avui dijous.

Per avui dijous, disposen d’un grup de 10 joves per fer la classe. Des de la Regidoria estem molt contents perquè de moment els joves i persones grans estan responen molt bé, cap no s’ha fet enrere, el nivell de participació sembla que gran.

Van quedar amb els joves una estona abans per recordar tot el que havien estat treballant durant les sessions de formació; i dir-los que als padrins els havien ofert la possibilitat que poguessin  preguntar tot allò que no sabien i volien saber sobre internet, xarxes socials.

Entre els joves es respirava un ambient de nerviosisme, però un cop els van presentar i cadascú es va asseure al costat d’un padrí/padrina, l’ambient es va relaxar.

A primer cop d’ull, els principals dubtes giraven al voltant de la xarxa social: facebook. Tot i que tots els padrins ja tenien un compte creat, alguns d’ells no sabien com penjar fotos, com escriure missatges privats, com editar el seu perfil, etc. Alguns d’ells fins i tot portaven la càmera de fotos per a que els expliquessin com es passaven les fotos a l’ordinador i després poder-les penjar al seu facebook.

He estant observant com els joves feien de mestres. I en moments fins i tot m’emocionava al veure la tendresa, la paciència, les ganes i la il·lusió amb que ho feien. Per una altra banda, veus com també els padrins disfruten tenint algú al seu costat que els hi escolta i ensenya. Puc dir que a més d’ensenyar i resoldre dubtes, hi ha hagut una part molt afectiva i emocional, he pogut veure com els padrins els hi explicaven coses dels seus fills, nèts; i al contrari com els joves els explicaven el que estudiaven i el que volien ser quan siguin més grans.

També veus com molts padrins porten una llibreta i es van anotant tots els passos que han de seguir per fer allò que volien.

En acabar la sessió, el que més ha cridat l’atenció és que tots els participants (gent gran) et preguntaven si vindrien tots els dijous. Els hi vaig explicar que era el primer any que es feia i que aniríem per diferents llars de jubilats, només una sessió, per veure com responien els joves i la gent gran, i que possiblement el curs vinent si el resultant per totes parts eren positius, es tornaria a fer.

En acabar els joves, entre ells comentaven el que havien estat treballant amb cada padrí. Amb els comentaris, et dones compte que els joves (i no tant joves) tenen una idea equivocada de la gent gran, ja que alguns d’ells s’havien quedat sorpresos de tot el que sabien (deien que eren molt moderns, que els seus padrins no tenien ni idea d’ordinador).

Tota la sessió d’avui, m’ha fet reflexionar sobre la necessitat d’afavorir un ritme d’aprenentatge individualitzat, adaptar-se a la persona, connectar els temes amb l’experiència del participant, combatre els prejudicis, valorar els resultats obtinguts.

DATA: 22 d'Abril de 2013

Convocar als representats dels alumnes al Plenari que es celebrarà el 30 d'Abril.

Al llarg del matí he estat enviant e-mail per convocar al joves al Plenari pel proper 30 d'Abril.

Posteriorment he estat preparant el Plenari, el principal objectiu és fer un seguiment de la feina que es porta a terme en els instituts. Així doncs, continuant amb la metodologia de treball de l'anterior plenari, volen que al llarg de la sessió es realitzin diversos grups per treballar l'activitat 4.

Hem pensat també en la possibilitat de passar-los algun  vídeo, ensenyar-los la pàgina web de la Regidoria de Juventut, per tal de donar-los a conèixer als nostres joves un espai on poden trobar informació sobre les diferents activitats i programes des de la Regidoria de joventut de l'Ajuntament de Lleida.

Setmana del 15 al 21 d'Abril

DATA: 18 d'Abril de 2013
Realitzar el calendari d’actuació.

El meu tutor m'ha explicar com han anat les visitades a les llars de jubilats, totes elles han acceptat la nostra proposta. Ara només queda que els usuaris de la llar s’anímin a apuntar-s’hi.

Hem elaborat una llista de les Llars de Jubilats en les quals els nostres joves realitzaran la formació als padrins. Posteriorment he estat enviant e-mail per convocar als joves i que em confirmin la seva disponibilitat per la propera setmana començar la implementació.

DATA: 15 d'Abril de 2013

Extreure les conclusions de les enquestes realitzades a l'inici de la formació.

Preparar amb el meu tutor l'exposició del projecte stic jove per a presentar-ho a les llars de jubilats.

Per incompatibilitat horària, serà el meu tutor qui anirà a parlar amb els presidents de les llars per presentar el projecte de l’sTIC Jove. Entre tots dos hem preparat unes diapositives per poder explicar-ho als diferents presidents.

 Resultats de les enquestes

Les Xarxes socials són llocs de socialització, espais on s’ajunten els joves per xerrar, buscar col·legues, compartir aficions i opinions, elaborar junts artefactes, expressar-se, relacionar-se, construir i desenvolupar una o diverses identitats, etc., normalment allunyats de la mirada dels adults.

Les xarxes socials amplifiquen les possibilitats de socialització, de construir el grup i de crear-se una imatge al seu si ja que s’intercanvia molta més informació i més diversa (fotos, vídeos, paraules d’estat d’ànim) i s’intercanvia la informació en temps real i en qualsevol moment.

Els joves d’entre 15 i 16 anys amb progenitors que tenen un nivell educatiu mitjà-baix són els que tenen més possibilitats de desenvolupar una conducta addictiva a Internet, que es caracteritzen per una tendència a la ruptura de les relacions habituals, mentre que augmenta el temps que es dedica a Internet, i la falta de comunicació en l’entorn familiar.

El que porta els joves al risc de desenvolupar una conducta addictiva a Internet és el paper de les xarxes socials i la quantitat de temps que hi dediquen (més de tres hores diàries). A això s’hi suma el fet que, gràcies als mòbils amb connexió a Internet, els joves no han d’esperar a arribar a casa per utilitzar l’ordinador, sinó que “estan connectants permanentment”.

El 70% es connecta cada dia i majoritàriament més de 2 vegades. El temps de dedicació a Internet general és també diari (tres o més hores).

El jovent utilitza la xarxa principalment per seguir (i ser seguits per) companys i companyes de manera gairebé constant i en temps real: on van, amb qui estan, com es vesteixen, com se senten, què fa el teu o la teva exparella, amb qui va, amb qui surt ara,…

A aquests espais de trobada les persones no tan sols es comuniquen, també fan publiques les seves dades socialitzables. A més, permeten l’intercanvi de materials i artefactes multimedia diversos en els quals podem fer visibles a més de la imatge i les dades pròpies, les d’altres persones.

Els principals problemes, els que més ens amoïnen ara, estan relacionats amb les dades personals: revelació de les mateixes, assetjament i captació de menors. Hi ha d’altres riscos, com accedir a continguts inadequats, problemes inadequats, problemes d’addicció o que altres persones facin un ús inadequat de dades personals.

El fet innegable que hi hagi riscos i incerteses no ens ha de fer témer les xarxes socials, que són valorades per la gran majoria del jovent (91%) com una opció positiva o molt positiva que els permet, sobretot, mantenir-se en connexió amb les amistats i en segon terme també amb la família i cercar informació per als estudis. El que cal és aprendre a gestionar aquests riscos i aprofitar les oportunitats. No només perquè ara, ja, se’n pugui fer un ús educatiu, sinó perquè no sabem com serà la societat d’aquí 20 o 40 anys, però el que sí sabem és que serà una societat interconectada, una societat on comunicar-se i crear-se una identitat a la xarxa global serà essencial per al desenvolupament personal i laboral.

Actualment, joves i adolescents s’han iniciat en l’ús d’Internet en soledad (70%) o en companyia d’amistats i l’ús que en fan és majoritàriament solitari o en companyia d’amistats (86 i 43% respectivament), essent l’acompanyament familiar o escolar minoritari (16 i 9%).

L’accés a les xarxes socials es fa majoritàriament des del domicili (90% dels casos).

El 94% dels enquestats té un perfil a Facebook, el 57% a Youtube, el 42% a Twiter, el 38% a Tuenti­. Dels joves enquestats, el 28% tenen un perfil en més de 4 xarxes socials.

Pel que fa als visitants diaris, el 94% dels enquestats visita almenys una vegada al dia la xarxa social Facebook, essent les noies les que ho fan amb més freqüència.

A la pregunta de per què publiquen a les xarxes socials el 54% dels enquestats afirma fer-ho per modificar el seu estat, el 32% per publicar un acudit o una broma, el 31% per compartir articles, el 30% per penjar fotografies fetes per ells, el 26% per compartir fotografies fetes per altres persones, el 18% per compartir vídeos fets per altres persones i el 15% per compartir vídeos fets per ells.

Elements bàsics de la pedagogia per a fomentar l'aprenentatge reflexiu i col•laboratiu

Base Conceptual: Del Constructivisme al Sòcioconstructivisme  

Des de la visió constructivista, l’aprenent és vist com a individu cognitivament actiu que, en el seu intent d'arribar al control de coneixements nous, activa una sèrie de mecanismes mentals gràcies als quals és capaç d'adquirir coneixement. Així, s'entén que en l'aprenentatge la persona faci un ús estratègic del seu coneixement previ o implícit, que engloba tant la seva experiència social com el seu coneixement del món i també les seves capacitats d'execució de tasques o activitats d'aprenentatge (Coll, 1993).

A aquesta concepció del procés d'aprenentatge, la teoria sociocultural afegeix la visió que a través de la interacció amb altres individus es fomenten processos cognitius superiors que afavoreixen l'aprenentatge (Vygotsky, 1978). Segons aquesta idea, una persona en formació pot progressar gradualment d'un estadi inicial a un altre una mica més avançat interactuant amb altres d'iguals o una mica més experts. Així doncs, el socioconstructivisme incorpora la idea que el desenvolupament cognitiu segueix un procés que va del món exterior, social, cap al món interior, individual (d'un procés interpsicològic a un més intrapsicológico). El pas d'un nivell a l'altre no és, per tant, espontani sinó que és el fruit d'un procés intervingut socialment en el qual juga un paper de primer ordre l'ajuda d'elements o instruments de mediació, entre els quals el llenguatge s'erigeix com l'instrument mediador per excel·lència (Lantolf & Thorne, 2006; Vygostky, 1978). 

Des dels postulats presentats, s'entén que l'actuació externa, és a dir, l'ensenyament, s'ha d'entendre necessàriament com una actuació que orienti i guiï, d'una forma planificada i sistemàtica, en la direcció prevista per les intencions educatives recollides en la programació i objectius d’aprenentatge marcats per la institució o el curs (Onrubia, 1993). Perquè això sigui possible, és necessari que el docent o la persona formadora entengui que la seva acció pedagògica s'ha de moure dins del que es coneix per ajust a l'ajuda pedagògica, una ajuda al procés d'aprenentatge que es basa primordialment en la creació de Zones de Desenvolupament Pròxim i d'assistència en elles.

Quines estratègies pedagògiques permeten treballar des d'aquesta perspectiva, també en entorns telemàtics? 

Segons Onrubia (1993: 102-103) l'ajuda pedagògica "ha de conjugar dues grans característiques”: En primer lloc, ha de tenir en compte (...) els esquemes de coneixement dels aprenents en relació amb el contingut d'aprenentatge que es tracti, i prendre com a punt de partida els significats i els sentits de què, en relació amb aquest contingut, disposin aquests. 

Però, alhora, ha de provocar desafiaments i reptes que facin qüestionar aquests significats i sentits i que forcin la seva modificació per part de l'aprenent o persona en formació, i assegurar que aquesta modificació es produeix en la direcció desitjada, és a dir, que apropa la comprensió i l'actuació de l'aprenent a les intencions educatives previstes. Per arribar a assolir l'equilibri entre aquests dos processos, Onrubia ens dóna un llistat orientatiu de possibles actuacions: 

Inserir, en el màxim del possible, l'activitat puntual de l'aprenent en l'àmbit de marcs o objectius més amplis en els quals aquesta activitat pugui prendre significat de manera més adequada (treball en la complexitat >> orientació envers als continguts d’aprenentatge)

Establir relacions constants i explícites entre els nous continguts que són objecte d'aprenentatge i els coneixements previs dels alumnes.

Possibilitar la participació de tots els participants en les diferents tasques, fins i tot si el seu nivell de competència o els seus coneixements són, en un primer moment, més escassos o poc adequats. 

Establir un clima relacional, afectiu i emocional basat en la confiança i l'acceptació mútues. En aquest punt és important assenyalar la importància de la interacció que genera la persona tutora: aquesta ha de reflectir un interès no només pels continguts que s’han de treballar, sinó també per tot allò que surgeixi de forma no planificada.

Establir, per tant, un equilibri entre el currículum extern, l'establert per la programació, i l'intern, que és el que apareix "sobre la marxa" a partir de l'actuació dels aprenents i de les necessitats que vagin sorgint.

Promoure la utilització i aprofundiment autònom dels coneixements que s'estan aprenent, tant amb un nivell d'ajuda sota com a partir de la utilització de recursos i ajuts estratègics que permetin continuar aprenent de manera autònoma.

Emprar el llenguatge per recontextualitzar i re conceptualizar l'experiència, és a dir, per ensenyar i aprendre.

La importància de la interacció per al desenvolupament cognitiu. Un dels elements claus d'aprenentatge des de la visió socioconstructivista presentada és concebre l'educació com un procés de reciprocitat entenent que ensenyar implica ‘conversar’ (Mercer, 2000). Segons aquest autor, en una activitat conjunta, com és la d'aprendre, no solament interactuem sinó que també 'interpensem'. Es tracta, doncs, d'un procés en el qual el pensament i el llenguatge estan estretament units. Des d'aquesta visió és essencial que tingui lloc una construcció de l'activitat d'aprenentatge entre tots els actors que conformen el grup-classe.

Aquesta perspectiva atorga a la interacció un paper molt rellevant en el procés de construcció de nou coneixement. La interacció, en el sentit vygotskià, s’ha d’entendre des de tres eixos:

Interacció amb persona més experta.

Interacció amb iguals.

Interacció amb ‘un mateix’.

Respecte als dos primers tipus d’interacció (interacció amb el professor / la professora i amb iguals), es tracta d’usar el llenguatge (l’intercanvi) com a eina de bastiment en la construcció de coneixement. 

El bastiment, inicialment reservat a la persona més experta, s'ha estès a l'acció de qualsevol altre participant en la interacció. Donato (1994) i Esteve (1999) parlen en aquest sentit de bastiment col·lectiu. L’aspecte més rellevant d’aquest intercanvi col·lectiu és que ha de fomentar un diàleg amb un mateix. Tal com promouen les bases del constructivisme social, es tracta de fomentar en cada individu processos cognitius superiors a través de la interacció amb altres d'iguals, o el que és el mateix, passar del plànol interpsicologic al plànol intrapsicològic (Vygotsky, 1978). D'aquí la importància del pensament dialògic perquè inclou un diàleg o intercanvi estès entre punts de vista o marcs de referència diferents, diàleg que té lloc en l'esfera social però que ajuda la reestructuració dels propis pensaments. 

En relació amb la ‘interacció amb un mateix, la seva funció principal rau a donar forma i controlar els pensaments propis, raonar, planificar una acció, regular el comportament, resoldre problemes, recordar, etc. A les accions d'escoltar i llegir, el discurs interior representa la transformació de les paraules en pensament; en el cas de parlar i escriure, en canvi, representa la plasmació del pensament en paraules. Com activitat intrapersonal sembla una activitat mental amb un objectiu concret, intervinguda per la llengua i mobilitzada com a resposta a intencions específiques (Lantolf i Thorne, 2006; Lantolf i Poehner, 2008). I en aquest sentit serveix de suport en el procés d'interiorització, procés que no s'ha d'entendre com una còpia o transferència sinó més aviat com un procés transformador que comporta canvis en les estructures que s'interioritzen. Es tracta, per tant, d'un discurs silenciós que en moltes ocasions no poden sentir les persones que es troben a prop de la persona que l'està experimentant, perquè és un discurs orientat cap al jo; els seus objectius no són, per tant, públics sinó privats.

Pla de Formació

L’elaboració d’un Pla de Formació és un procés amb diferents fases, la primera de les quals és la detecció de necessitats de formació: abans de posar-nos a planificar qualsevol acció formativa haurem de determinar si aquesta és necessària i per a qui ho és.

S’entén per necessitat de formació la diferència que existeix entre allò que sap el voluntari/a i allò que hauria de saber, tant pel que fa a coneixements, habilitats i destreses com pel que fa a actituds. Així doncs, abans de posar-vos a planificar les accions formatives, caldria que recollíssim informació de:

-          Quin és el nivell òptim i desitjable al qual tot voluntari hauria d’arribar: què hauria de fer, com, etc. Es tracta de fer una descripció de les tasques que ha de realitzar el voluntari/a, especificant quins coneixements, habilitats i actituds es requereixen per a dur-les a terme.

-          Quin és el nivell actual: què és fa, com ho fa, etc. Aquí ens podem trobar amb què el voluntari no sàpiga com realitzar una tasca o bé li calgui més experiència...

-          Quin és el nivell potencial: fins on hipotèticament podem resoldre els problemes amb un procés de formació. Aquest nivell serà important de cara a determinar si les mancances que es troben realment poden ser resoltes o no amb un pla de formació.

És molt important justificar perquè farem formació als nostres voluntaris, per tal d’assegurar la plena participació i motivació d’aquests.

Un cop definides les necessitats, serà el moment de decidir com serà aquesta formació i, per tant, de planificar-la.

Aquests hauran d’estar recollits en el que és pròpiament el pla de formació estructurat  mitjançant els següents punts:

·                                 Determinar les FINALITATS del Pla de Formació, partint de les situacions problemàtiques ja detectades.

·                                 Determinar els OBJECTIUS GENERALS DE FORMACIÓ, partint del llistat de necessitats de formació detectades i prioritzades.

·                                 Decidir les qüestions generals que tenen a veure amb el programa, com ara: la temàtica de la formació, el tipus d’accions formatives (curs, seminari,...), lloc, formadors, durada, metodologia, avaluació...

·                                 Planificar les ACCIONS FORMATIVES CONCRETES que hagueu decidit que formaran part del programa en concret. En el cas, sobretot, d’un curs, determinarem els objectius generals i específics, els continguts, les estratègies metodològiques, etc.

·                                 AVALUACIÓ del Pla de Formació, no només valorar dels resultats finals sinó també de tot el procés de l’acció formativa. Els resultats obtinguts de l’avaluació us han de servir per redifinir el procés de formació i per atendre noves necessitats.

Podem entendre per acció formativa concreta, la proposta de formació en la qual es desglossen les activitats formatives en les quals els voluntaris participaran.

A alhora de dissenyar l’acció formativa caldrà que determinen aspectes com ara: quins objectius generals i específics pretenen assolir, quins continguts concrets es treballaran, com es treballaran, on es realitzaran o quin material necessitem.

Els objectius generals de l’acció formativa, els hem de plantejar en funció dels objectius del pla de formació de l’ajuntament, i amb ells especificaren els tipus i grau d’aprenentatge en relació a l’acció més concreta que haguem determinat.

Un cop definits els objectius generals caldrà que determineu els objectius específics. Aquests fan referència a les diferents activitats formatives que ens plantegem al llarg de les sessions o trobades.

Continguts de l’acció formativa.

A l’hora de seleccionar els continguts haurem de tenir present que aquests siguin representatius dels temes que hem escollit, que recullin els aspectes més significatius, els aspectes clau que es puguin aplicar a la tasca del voluntariat i que aquests es puguin transmetre adequadament al nivell dels participants.

Per organitzar els continguts serà important potenciar una perspectiva integradora, dosificar les dificultats de la temàtica, graduar el contingut (procedint del més senzill al més complex i d’allò que l’alumne coneix més a allò que desconeix) i complementar els aspectes teòrics amb els aspectes pràctics.

Metodologies

Un cop definits els objectius i continguts caldrà determinar de quina manera es treballaran al llarg de l’acció formativa. En aquest moment serà molt important que tinguem en compte les característiques dels destinataris i els aspectes relacionats amb el seu aprenentatge per tal de proposar les dinàmiques i els exercicis més adequats.

Algunes de les metodologies i tècniques de fomació seran:

-          Mètodes i tècniques receptives:

La informació és rebuda amb una escassa participació activa per part de l’alumnat. Són aquells casos en els quals el formador/a realitza una exposició teòrica dels continguts.

-          Mètodes i tècniques participatives:

En aquest cas es promou la intervenció activa de totes les persones que participen dins l’acció formativa. El formador/a convida als participants a treballar en grup i a relacionar-se els uns amb els altres. Es demana que cadascú busqui la seva pròpia informació, analitzi situacions, extregui conclusions o resolgui per ell mateix les situacions plantejades.

-          Mètodes i tècniques de treball individual:

És evident que en qualsevol dels dos casos anteriors és necessari un treball individual d’assimilació, reelaboració i reflexió dels continguts, però en aquest cas la dimensió individual és la prioritat.

Recursos

Els recursos seran indispensables de cara poder portar a terme l’acció formativa. Hi podeu incloure des dels recursos més tradicionals com paper i bolígraf, fins a més moderns com els ordinadors.

Hem de tenir en compte que aquests recursos són de gran valor perquè:

-          Clarifiquen alguns aspectes davant dels participants.

-          Augmenten i concentren l’atenció del participant.

-          Són força motivadors.

-          Animen a debatre, analitzar i interpreter.

-          Ajuden a l’exposició del formador/a.

Avaluació de l’acció formativa

L’avaluació es converteix en un procés mitjançant el qual els participants saben fins on han arribat, en comparació amb el nivell en què es trobaven. Per tant, saben el que han assolit, què no, per què, i com ho poden fer per superar-se.

Tot i que aquesta avaluació tradicionalment l’ha portat a terme el formador/a, és interessant que els participants de l’acció formativa també realitzin la seva pròpia autoavaluació.

Cal que diferenciem tres funcions de l’avaluació:

-          Avaluació inicial: es realitza al començament de l’acció formativa amb la finalitat d’obtenir informació sobre el nivell de coneixements i habilitats dels participants. Amb ella podren saber què és allò que saben les persones i com ho saben i serà la base per anar introduint els nous aprenentatges. Utilitzaren un qüestionari.

-          Avaluació formativa: es realitzarà durant el procés, al llarg de les sessions. La seva finalitat és la de millorar el propi procés i confirmar si el procés va bé, i per tant si cal continuar així o si cal introduir-hi alguna reestructuració. Aquestes decisions les pot prendre tant el professor com els participants.

-          Avaluació sumativa: es realitza al final d’una acció formativa i pretén determinar l’eficàcia del procés formatiu concret.

Poden utilitzar qüestionaris, treballs fets durant les sessions… sera important també tenir presents totes les observacions i informacions que s’hagin anat recollint en altres moments.

A partir d’aquí es podrà determinar si la formació ha estat eficaç i si s’han assolit els objectius proposats.

A més de valorar l’efectivitat que ha tingut la formació, també caldria valorar si els aprenentatges han estat realment útils i han repercutit en el comportament i les tasques dels voluntaris.

Adolescència i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

A partir de l’aparició de les TIC, el món, la societat ja per si mateixa en constant canvis, està transformant i revolucionant els seus sistemes de comunicació, informació i coneixement, de manera que afecta tots els àmbits: personal, social, empresarial, polític, cultural, científic, tecnològic, etc. Un dels col.lectius que millor s’adapta si tenim present les edats, són els nens/es joves.

Aquestes tecnologies proporcionen un extraordinari mitjà de relació i comunicació, i noves maneres de construir l’aprenentatge, l’oci, la informació i la diversió.

Aquesta realitat provoca que una part de la població (les persones de més edat) els hi costi estar al dia i comprendre les TIC. Al mateix temps, a nivell de relacions socials trobem un desconeixement real per part de la gent gran de com els joves estableixen les seves formes de relació amb els demés i com es percep el món.

La metodologia utilitzada serà d’aprenentatge servei, metodologia per la que els joves del Plenari, després de rebre una formació adequada, de manera desinteressada i de forma voluntària ensenyaran tot el tema de xarxes socials a les persones grans.

Es vol crear un espai de convivència intergeneracional on les xarxes socials (element tant llunya de la gent gran) actuïn com a eina integradora, participativa i social. I al mateix temps, els joves ajuden a millorar la comunitat educativa i posar un granet de sorra per poder combatre la fractura social.
Per fer possible aquest projecte cal un treball en xarxa de la Regidoria d’Educació, juntament amb els centres educatius d’Educació Secundària Obligatòria i amb les Llars de Jubilats. El treball en xarxa és molt més que col·laborar.  Implica pensar, comunicar i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant esforços i posant en relació les accions.

El treball en xarxa es tracta d’un canvi de cultura organitzativa que facilita l’obertura de mires i la connexió d’aquestes amb la base social i les entitats del seu entorn i àmbit. Una nova metodologia de treball que ha de permetre:

·                                 Sumar les capacitats i els recursos.

·                                 Aprofitar i complementar aquests recursos

·                                 Identificar i obtenir nous recursos

·                                 Desenvolupar projectes amb major abast i incidència

Setmana 8 al 14 d'Abril

DATA: 13 d’Abril de 2013

Després de les pertinents salutacions i presentació del professor de l’aula municipal de Teatre de Lleida, s’inicien les diferents dinàmiques programades.

1.Introducció.S’han proposat un parell de cites de l’Oscar Wilde per reflexionar sobre la vellesa:

-          La tragèdia de la vellesa no és que un sigui vell, sinó que un sigui jove.

-          Els vells ho creuen tot, els adults ho sospiten tot i els joves ho saben tot (no sóc tant jove com per saber-ho tot).

2. Dinàmiques:

Dinàmica 1. Anàlisi del codi no verbal:

- Espai (salutacions-distàncies):

Caminar, córrer, trotar, esquivar als companys, per l’espai.

Per parelles, seguir amb la mirada a la meva parella, ens acostem/ens allunyen però cal seguir-lo amb la mirada.

Per parelles, intentar confiar en la nostra parella, acostar els nostres cossos, ens toquen, ens ajunten, ens anem ajupin fins estar tombats al terra. (el mateix però amb diferents parelles); fer el mateix però amb grups de 4.

Salutacions: com 2 pagesos, com 2 executius, amb algú que no ens coneixem gaire, pare/mare i fill, professor i alumne.

Salutacions (caminar marxa enrere: màquina del temps):

Saludar-nos com criatures de 3 anys, nens de 8 anys, joves de 3r i 4t ESO.

Per parelles, saludar-nos com 2 adults que no són parella, grups de 4 saludar-nos com persones de 60 anys, saludar-nos com si tinguessin 80 anys.

Reflexions: posició del cos, prejudicis i convencions per les persones grans.

- Actituds (Posicions).

Dividirem els joves en dos grups, farem dues fileres i cadascú d’ells tindrà un número, de tal manera que de cada número ni haurà dos joves (un de cada grup).

Hauran de fer diferents salutacions sense poder parlar.

-          Demanar perdó.

-          Fa 2 dies que no es veuen.

-          Fa 10 anys que no es veuen.

-          Fa molt de temps i eren grans amics.

- Energia cos – veu (Contacte).

Es planteja una situació en que un dels membres d’una parella trenca la relació, en aquest cas la noia, el noi s’arrossega, demana siusplau una nova oportunitat, davant l’actitud de la noia, el noi adoptarà una actitud freda, i després serà la noia qui tindrà dependència d’ell.

Dos joves interpreten la situació al mig, la resta de joves fan una rotllana gran la qual s’anirà tancant, es a dir, anirà reduint l’espai d’interpretació fins al punt que els dos joves respirarant un clima clastrofòbic.

Expressar com s’han sentit, quines sensacions han experimentat.

Canvi d’expressió, mirades, invasió de l’espai, nervis, to de veu

- Ritme/temps (to – caràcter).

Situació: un noi, una noia i dues amigues seves. El noi ha tingut un deslis amb una de les amigues de la seva parella (i totes tres saben el succeït). Representar aquesta situació. Molt comportament corporal ( sospirs, onomatopeies, ...). Pes del cos, inclinació del cos. Anàlisi del comportament corporal (posicions).

Dinàmica 2. Vocabulari informàtica.

Historieta narrada o exercici de virtuosisme.

Grups de 4 nois han d’inventar una història intentant utilitzar el màxim de virtuosismes (web, ratolí, on line, facebook, scanner, escriptori, icona, arxiu, domini, monitor, e-mail, virus, importar, guardar...).

Mantenir la distància prudencial (seguretat).

Fer que estigui a primer pla (moure’s per tot l’espai).

Desequilibri de l’espai.

Utilitzar el màxim de vocabulari possible.

Moments de molta acció (què pugui participar el públic).

Dinàmica 3. Recreació d’una situació. Posar a prova l’ensenyament.

Situació: 4 professors (joves) i 3 avis.

Presentació dels joves (edat, institut, aficions...).

Els avis fan preguntes i els joves han de respondre. Si als avis no els queda clara la resposta dels joves, aquests podem reaccionar.

Posteriorment, fem un anàlisi i reflexió del: to, ritme, veu, paciència, proximitat, repetició de frases, seguretat, contacte, mirada, disposició, riquesa gestual, somriure, guardar respecte, respostes clares i concises.

Anàlisi del llenguatge verbal i corporal:

-          Lentitud.

-          Reacció als continguts.

-          Actitud negativa.

-          Problemes sensorials.

-          Memoritzar amb dificultat.

-          Incomprensió.

-          Altres...

Anàlisis dels recursos d’expressió i comunicació:

-          Estructura discurs.

-          Seguretat.

-          Embarbussament.

-          Repetició de paraules.

-          Fluïdesa.

-          Llenguatge gestual.

-          To i ritme.

Totes aquestes dinàmiques tenen com a objectiu explorar, a través de casos pràctics, les àrees de millora de la comunicació individual i aprendre les habilitats necessàries per transformar-les.

Aquest treball aporta:

·                                 Presa de consciència de la importància de la comunicació com a competència.

·                                 Estratègies per analitzar les habilitats individuals dels pilars de la comunicació.

·                                 Pla de millora personalitzat gràcies al feedback.

“Per créixer en capacitat de comunicar-nos, és necessari rebre feedback de com ens veuen els altres”- Joseph Luft i Harry Ingham (Johari). Més enllà dels trets de personalitat que cada individu té, les habilitats comunicatives es poden millorar i aprendre, i així construir relacions positives i poderoses.

Tots sabem parlar, però poques persones saben comunicar-se amb eficàcia. En aquestes dinàmiques treballem els aspectes claus de la comunicació ja que saber-se comunicar és clau en tot àmbits.

Ha estat una sessió molt activa i participativa, els joves s'ho han passat molt bé, tots ells han tingut la sessió de quedar-s'hi a mitges, els hagués agradat continuar, que la formació fos més llarga. De totes aquestes reflexions en pren nota per quan fem l'avaluació. En alguna ocasió ja li havia comentat al meu tutor, però aquest sempre em diu que es bo que es quedin amb ganes així segur que el curs vinent hi tornaran a venir.
Per una altra banda, amb la sessió d'avui, he pogut conèixer més als joves en quant a les característiques dels adolescents.
Al llarg aquests dos dissabtes de formació he anat observant i fent les meves anotacions. He trobat a faltar que quan programaven la formació no hem especificat quins ítems s'havien d'avaluar. 

Fer finalitzar la formació, se’ls passa un qüestionari per avaluar les sessions de formació i se'ls demana la disponibilitat horària dels joves per tal de poder montar el calendari d’implantació. Davant la manca de temps, decidim que el nostre servei consistirà en resoldre els dubtes dels padrins de les Llars de jubilats i de la mediateca de la Regidoria.

Ara només resta que ens coordinen amb els presidents de les diferents llars de jubilats i professors de la Regidoria que fan cursos de formació (Universitat Popular) per concretar les dates on els joves faran de professors a la gent gran.

DATA: 9 d'Abril de 2013

El Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida s’ha convocat per tal de presentar als seus representats les diferents activitats que s’han d’anar treballant als centres educatius.
Ens hem col·locat a la porta d'entrada per tal d'anar de fer un registre dels joves que han participat.

Punts de l’ordre del dia:

-    Els membres de la Comissió els han facilitat l’adreça de l’Ajuntament on poden trobar les activitats.

-          Fem una visió ràpida de les diferents activitats i dels recursos que disposen.

-          Visionem un parell de vídeo on s’explica que són les smart green cities.

-       Fem tres grups per treballar la segona activitat. Consistia en reflexionar sobre dues qüestions: a) Què té de positiu  viure en una Smart Greeen city?;  b) Què cal fer per a què tothom pugui gaudir per igual de la ciutat smart?

El grau de participació a nivell general, no ha estat gaire elevat, tot i la presència d’un gran nombre de joves, sembla que no ho havien treballat les activitats proposades als seus respectius centres per manca de temps.

Ens hem dividit per grups. Cada grup havia de comentar l’activitat 2. El meu grup, deseguida ens a la feina, hi ha hagut un parell de noies que feien de portaveus i anaven anotant totes les aportacions dels seus companys.

Han tat comentat la gran quantitat d’avantatges que hi troben, molt especialment a nivell econòmic i sostenible.

Però, centrant-nos en les qüestions plantejades en l’activitat 2, han sorgit nous interrogants, un d’ells surt en diverses converses entre els joves: la igualtat d’oportunitats per poder-hi accedir; tots ells pensen que generen fenòmens d’exclusió social. Sembla doncs, que el desenvolupament tecnològic no està igualant, sinó creant més diferències, amb la qual cosa s’agreugen les brutals desigualtats entre els pobres i els rics.

Així doncs, se’ls planteja un nou interrogant, com podem fer per a què tots els habitants de la ciutat de Lleida hi puguin accedir?

La idea que es repetia contínuament era que tothom tingués a casa internet, que no calgués pagar per a poder accedir, però tots ho veiem impossible per interessos que hi ha al darrere de les companyes de telefonia.

Ens acomiaden i comenten la necessitat de convocar de nou al Plenari d’aquí un parell o tres de setmanes, per fer el seguiment del treball de les smart green cities.

DATA: 8 d'Abril de 2013

Fer difusió a les llars del nostre projecte, i contactar amb els joves per convocar-los al Plenari i amb els professors responsables de cada centre educatiu per explicar-los els diferents activitats que han d'anar fent durant les hores de tutoria al centre, sobre les smart green cities.

He estat fent un full per fer-ne difusió i per a que la gent gran s'animi a participar en l'intercanvi d'experiències sobre internet i les xarxes socials amb els joves del Plenari. 

He fet una llista de les diferents llars de jubilats on podríem anar-hi, de seguida en descartat les que estaven fora de la ciutat de Lleida. He estat trucant per telèfon i en alguns casos de seguida han dit que sí; en d'altres volien que se'ls expliques més i millor, així que hem hagut de buscar un dia per anar a les llars a explicar el nostre projecte al President.

He estat actualitzant el facebook i enviant e-mails als joves i als professors representants de cada centre educatiu per recorda'ls que aquest dimarts hi haurà Plenari, al mateix correu els hi hem adjuntat totes les activitats proposades per treballar les smart green cities.