dissabte, 25 de maig del 2013

Reflexions Finals


Reflexió Final



Han passat els dies i tot arriba. Ara toca valorar el practicum, el què pretenia i el què he aconseguit.

Imagino que a l’inici de qualsevol període de pràctiques, tothom té dubtes sobre si la seva preparació serà l’adequada per dur-ho a terme, si estaràs a l’altura o si es compliran les teves expectatives. Però el que és segur es que hi poses molta il·lusió i moltes ganes d’aprendre.

Quan vaig iniciar la cerca d’entitats on poder fer les pràctiques, va ser tot un repte. Trobar institucions disposades a rebre practicants amb un horari delimitat per l’horari laboral, a la ciutat de Lleida no és fácil. Les raons per les quals aquest fet succeeix són de difícil i delicada exposició. Es podria admetre en alguns casos concrets una negativa basada en l’argument que un practicant pot distorsionar la tasca del professional que se n’hagi de fer càrrec de la seva tutoria però també està clar que si totes les institucions i persones pensessin el mateix els futurs professionals de qualsevol branca acabarien els seus estudis amb una manca de preparació evident.

En quan a l’adaptació, si partim de la premissa que qualsevol situació nova suposa un canvi i un esforç d’adaptació de més o menys magnitud en la vida, haurem d’admetre que a totes les persones se’ns presenten sovint moltes situacions noves a les quals en hem d’encarar. Algunes d’elles són simples i no suponen un elevat cost adicional però altres, en canvi, requereixen per part nostra la posada en marxa d’una sèrie d’estratègies per a poder realitzar l’adaptació d’una manera natural, sense que ens suposi massa esforç ni ens provoqui cap mena d’angoixa emocional ni trasbals emocional. Entre aquests canvis també anomenats des de la disciplina de la psicologia “transicions ecològiques” (Bronfenbrenner). Així doncs en el meu cas, el fet de fer les pràctiques en uns institució “nova” suposa el desplegament personal d’una sèrie d’esforços i estratègies adaptatives que hem de tenir en compte ja que si aquesta “transició”, que acostuma a perllongar-se uns tres mesos, es troba amb dificultats segurament les pràctiques també se’n ressentiran.
En el meu cas, l’adaptació a la Regidoria d’Educació es va realitzar sense cap problema. Des del primer dia els tècnics de la Regidoria van manifestar una actitud força afable i ben aviat em van presentar el personal, es van interessar pel meu projecte, em van facilitar un espai i documents, i em van intentar ajudar tot el possible. Per la part que em toca, vaig procurar adoptar una actitud oberta i adreçada al treball, tot intentant no distorsionar la tasca habitual del meu tutor.

Tot i que considero que vaig concretar força durant el període del pre-projecte i el pla de treball, no ha variat gaire. He aprés que és molt important conèixer bé l’entorn on s’ha de desenvolupar un projecte i la metodologia de treball. Aquestes pràctiques han estat el meu primer contacte amb l’educació no formal.
La meva tasca, en principi, a banda de conèixer un dels diferents àmbits d’intervenció de la psicopedagogia, va ser dissenyar, articular i avaluar un projecte d’aprenentatge-servei dins del Plenari dels Infants i Adolescents de la ciutat de Lleida.

El resultat ha estat força positiu per totes les parts implicades: joves, centres educatius, llars de jubilats, regidoria.

Els punts més feble han estat el factor temps i  horaris, i l’avaluació continuada.
Al principi, et sembla que hi ha molt de temps per poder desenvolupar tots els objectius, però de seguida t’adones que passarà ràpidament, i així ha estat. Sóc conscient que podia haver distribuït el temps de manera diferent, però encara que hagués estat així, crec que les dimensions del projecte requereixen més temps (tot el curs escolar). Però en el moment de realitzar el pla de treball, crec que ens vam  deixar portar per la il·lusió de presentar un projecte complert, sense ser realment conscient de la limitació del temps.

El pla de treball que vaig elaborar s’ha seguit durant totes les pràctiques. L’únic que he modificar ha estat el factor temps. La fase 5 s’ha acabat abans del que havia previst per poder incloure aquesta fase en el blog i memòria, però això ha suposat tenir que eliminar del pla de treball l’audiència pública amb l’alcalde.

En quan a l’horari, he hagut de realitzar treball “fora del centre” per a portar a terme el projecte (primer de tipus documental i més tard fer el buidatge dels qüestionaris, observacions a les llars de jubilats, preparar el material i recursos per treballar les smart green cities i sTIC JOVE), especialment en la fase 2. He invertit un gran nombre d’hores que possiblement no havien quedat ben justificades en el pla de treball. La Regidoria ha estat conscient d’aquesta dificultat afegida i m’han ajudat ajustant algun horari amb la meva disponibilitat.

En quant a l’avaluació, tot i que contínuament portava un control del registre i de totes les actuacions que es realitzaven, durant la fase de formació dels joves (fase 3) i la fase implementació (fase 4) m’ha faltat tenir un ítems del que havia d’observar-avaluar; dificultat en l’elaboració dels instruments de recollida d’informació: qüestionaris, observacions. Al final de cada fase he trobat ha faltar tenir un temps per poder contrastant la feina que anaven fent.

M’imagino que se m’ha fet curt perquè el centre m’ha acollit des d’un principi i perquè tant el tema com el tracte amb els joves m’agrada.

M’ha servit per adonar-me que el treball d’un psicopedagog en àmbits educatius “no formals” és immens i que queda molt camí encara per anar explorant i desenvolupant; per conèixer un àmbit totalment desconegut per mi com són els programes educatius per adolescents que es porten a terme a la ciutat de Lleida ha estat una experiència molt gratificant; conèixer professionals compromisos en la seva feina, desenvolupant una gran tasca; descobrir mitjançant els qüestionaris que hi ha nombrosos joves a la nostra ciutat interessats a participar en activitats d’aprenentatge-servei.

Dir que m’he trobat molt a gust amb el rol de psicopedagoga i que ara que ja finalitzo, sé que em queda encara molt per aprendre, perquè cada persona s’ha de continuar formant, però també sé que he aprés molt.
Ha estat una experiència que m’ha servit per trobar-me a mi mateixa i he tingut molta sort perquè l’he compartit amb persones increibles.

Fa quatre anys que vaig començar i qui em coneix sap que he canviat. He omplert la motxilla de recursos per aplicar com a docent amb els meus alumnes, també l’he omplert d’experiències com la que he viscut durant les pràctiques.

Per acabar, m’agradaria donar les gràcies al meu consultor-tutor de pràctiques i als companys de la UOC per acompanyar-me en aquest camí, als meus familiars i amics pel seu suport i paciència, i a totes i cadascuna de les persones de la Regidoria d’Educació que he tingut l’oportunitat de conèixer, per ser una peça més d’aquest procés d’aprenentatge i per a ajudar-me en qualsevol dubte.


Setmana del 20 al 26


REGISTRE DE REUNIÓ

DATA: 23 /5/2013                                                                 LLOC: Sala de Reunions
ASSISTENTS: Tècnic de la mediateca, professor de
 l’aula de teatre, tutor, tècnic, jo.                                           FASE 5

OBJECTIUS:
-          Conèixer el grau de satisfacció de tots els professionals i joves implicats en el projecte.
-          Conèixer el grau d’assoliment dels objectius que ens havíem proposat durant la planificació.
-          Prendre decisions respecte a possibles accions correctives.

ASPECTES TRACTATS
Em comentat que caldria haver analitzat com estava el grup i cada membre, en l’etapa d’esbossar el projecte, per tal d’haver obtingut una certa visió global de la maduresa, possibilitats i limitacions del grup i de cada membre. Creiem que el full d’inscripció i l’enquesta sobre l’ús de les xarxes socials han estat insuficient. Ens calia un anàlisi que ens permetés reflexionar entorn de 4 factors:
-          Els interessos i motivacions que tenen els nois i noies del grup.
-          El nivell acadèmic i intel·lectual i l’experiència previa en projectes.
-          La dinàmica del grup, lideratge, rols i manera de gestionar els conflictes.
-          El clima moral del grup, les actituds i els valors consensuats.

En quan a la planificació del projecte, la manera ideal seria planificar el projecte conjuntament amb el grup amb els nois i noies: definir els aspectes pedagògics (objectius, activitats, avaluació), definir la gestió i l’organització (calendari i horari, requisits previs de tipus formal, relació amb les famílies, treball en xarxa, materials, infraestructuras i equipaments, difusió del projecte, pressupost), definir les etapes de treball amb el grup (etapa de preparació, d’execució i d’avaluació). Com era un grup inexpert s’ha fet necessària una intensa fase de planificació prèvia per part dels tècnics i educadors.

Pel que fa a la formació, hem revisat els qüestionaris omplerts pels joves i els meus registres com observadora. I creiem que cal millorar les sessions teóriques, intentar partir sempre dels seus coneixements previs, que siguin més participatives i motivadores.

En les sessions de formació i implementació, faltava haver definit els ítems que s’havien d’avaluar. És convenient deixar clar abans d’efectuar l’observació a l’aula quins són els objectius i fins concrets de l’observació i quines pautes hi ha que observar. Això ens ajudarà a seleccionar la pauta més idònia. En qualsevol cas la finalitat és ajudar a millorar la docència de l’educador observat. (He adjuntat una proposta per a properes observacions en l'apartat de recursos de l'stic jove).
Després de l’observació a l’aula, és convenient que qui observa en solidari elabori un breu informe per a promoure posteriorment la reflexió i debat conjunt amb l’educador observat.

Per poder avaluar el servei prestat (xerrades), hem pres com a referència la taula d’avaluació i el registre de les reflexions dels joves i padrins.
Creiem que s’ha realitzat un servei autèntic, ja que hem partit de les necessitats reals de l’entorn immediat, proper i/o global amb l’objectiu de millorar-lo. Hem partit de les capacitats dels participants, i ens ha permés desenvolupar actituds prosocials i fonamentar els principis d’alteritat i reciprocitat. Creiem que ha suposat un impacte formatiu i transformador en els participants i en l’entorn.

DECISIONS PRESES
Cal millorar:
Mesures de millora pedagògica: millora del disseny del projecte
Mesures de millora organitzativa i de gestió: mesures de millora del calendari del projecte, dels horaris. Tots coincidiem en la falta de temps per poder treballar de manera més relaxada.

Arribat aquest punt, seria trist que els joves tanquessin l’experiència solament com a un episodi efímer en les seves vides. Per contra, estimularem l’obertura a un compromís més sòlid:
- El proper curs, canviarem de projecte, perquè se’ns ha obert la gana i hi ha moltes necessitats a atendre.
- I passarem el testimoni a un altre grup per convertir-se en agents sensibilitzadors.

PASSOS SEGÜENTS
Continuar practicat l’ApS el proper curs, per les següents raons:
En relació amb els participants, l’ApS:
-          Representa, de manera directa, un benefici mutu i recíproc entre qui realitza i qui rep el servei.
-          Motiva cap a l’aprenentatge, aquest és vivencial, crític i significatiu.
-          Dota als joves d’un paper protagonista i útil tant en els centres educatius com en la societat, retornant-los una imatge positiva.

En relació amb la institució educativa, l’ApS:
-          Afavoreix el desenvolupament acadèmic, cívic, ètic, personal, social i professional dels nois i noies i augmenta el seu rendiment educatiu.
-          Supera propostes educatives i metodològiques tradicionals.
-          Millora el clima social de la institució educativa.

En relació amb les entitats socials, l’ApS:
-          Aporta visibilitat a l’entitat social i la seva missió.
-          Permet treballar conjuntament i de manera coordinada amb altres agents de la comunitat per a la millora de la societat.
-          Contribueix al fet que els nois i noies siguin socialment responsables i, en un futur, es comprometin amb causes solidàries.

En relació amb la comunitat, l’ApS:
-          Potencia el treball en xarxa entre les institucions educatives i les entitats socials.
-          Potencia el territori com a escenari pedagògic, protagonista i destinatari de les accions educatives, i no tan sols com a recurs didàctic.
-          Reforça el teixit associatiu del territori.

En relació amb l’àmbit polític, l’ApS:
-          Augmenta la comprensió de la política i les activitats governamentals.
-          Afavoreix un millor exercici de la ciutadania i la responsabilitat ciutadana.
-          Representa una proposta sostenible, perquè aprofita recursos i unifica esforços per donar resposta a les necessitats educatives i socials d’un territori.

Setmana del 20 al 26 de Maig

AVALUACIÓ





DATA: 20 de Maig de 2013
Revisar els treballs realitzats pels joves del Plenari.
Fer una síntesi per presentar-la a l’audiència pública.
Avaluar el Plenari dels Infants i Adolescents.

He estat tot el matí llegint i intentant anar classificant per apartats les diferents aportacions que han fet els joves de tots els centres educatius que participen en el Plenari, un cop ho he tingut una mica estructurat, he intentat donar-li forma.
La veritat és que hi havia una mica de tot. Des de treballs molt elaborats amb moltes aportacions tant gràfiques o visuals, amb molt bona presentació, imprimit, enquadernat; fins uns altre treballs presentats en un full escrit a mà, amb faltes d’ortografia i demés… D’aquesta manera et dones compte del grau d’implicació de cada centre educatiu i dels joves.
Un cop mirat i estructurat, he intentat fer una síntesi, que és el que presentaran el dia de l’audiència pública. Ha quedat de la següent manera:

Els nois i noies del Plenari hem estat debatent i treballant sobre un tema de molta actualitat……Les Smarts green cities!!! La primera  pregunta que ens ha vingut al cap  ha  estat… Què entemen els nois i nois per una Smart green city?? i la segona pregunta...…Lleida és una Smart Green city??? Com podeu veure se’ns va girar molta feina i vam començar a treballar. La realitat és que la terminologia no ens era gens familiar però al mateix temps és un tema molt proper a la nostra ciutat.

Primer de tot hem definit i contextualitzat el concepte d’Smart Green city  i per fer aquest apartat hem buscat per Internet, ens hem pogut trobar amb diferents professionals que ens han orientat i explicat que la nostra ciutat és i treballa en la línea de ser una Smart Green city. Hem visitat el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, comprovant la quantitat de gent que hi treballa i les diferents activitats que s’hi realitzen. Ens  han explicat com s’ha aplicat l’arquitectura bioclimàtica i la utilització d’energies renovables en la seva rehabilitació i construcció del parc...després ho hem   treballat i  hem debatut als instituts.

Hem après que:

o        Una ciutat Smart és aquella ciutat que utilitza les TIC per tal que la seva infraestructura i els diferents serveis que es generin, siguin interactius per així millorar la eficàcia i eficiència d’aquesta.

o        Una ciutat és Smart i a la vegada green, quan el que s’intenta amb tota aquesta tecnologia és millorar la ciutat, que aquesta sigui més neta, més sostenible tot  optimitzant-ne els  recursos.

o        Hem aprés que,  amb les noves tecnologies  poden generar aplicacions  molt atractives i fer coses increïbles, però la realitat és que no ens podem enlluernar  per aquestes. Cal ser molt curosos i pràctics .

o        Hem aprés que les ciutats no són Intel·ligents, sinó els ciutadans que hi viuen. La ciutat és Intel·ligent perquè la gent que hi viu, treballa, etc....  també ho és.

o        Hem aprés el que vol dir “l’internet de les coses”. Les coses ara prenen vida, ens aporten una informació de manera constant, molt més detallada i amb molta rapidesa.

o        Se’ns obre una nova manera de participar i de relacionar-nos; ens comuniquem de manera diferent, forums, xats, etc. Ara els ciutadans podem aprofitar la informació i també generar aplicacions pràctiques i donar-les a conèixer per la xarxa. La ciutadania pot participar i opinar en tot moment.

o        Podem obtenir informació més fàcilment de la nostra ciutat gràcies a la connectivitat 3G, tenim més facilitat per conèixer més coses i la  ciutat està més connectada entre si.


I  en termes generals proposem:
-          Disposar de punts d’accés a WIFI en tota la ciutat i que tothom tingui accés de forma gratuïta  a les tecnologies.

-          En les zones i edificis públics, instal·lar aixetes amb sensors (quan poses les mans surt aigua, quan treus les mans es tanca); posar sensors als contenidors d’escombreries per saber quan estan plens; sensors d’humitat als jardins i places i sensors als fanals.
-          Es podria  millorar el desplaçament i mobilitat per la ciutat, creant una xarxa d’estacions de lloguer de bicicletes repartides arreu de la ciutat de Lleida, especialment, en punts importants com l’estació d’autobusos, l’estació de trens, en punts concrets dels diferents barris, etc. Per tal de saber la disponibilitat de bicicletes, la seva ubicació i el recorregut més segur fins a una altra estació  es podria crear una aplicació per als  smartphones.


Què cal fer per a què tothom pugui gaudir per igual de la ciutat smart?

Tothom ha de tenir les mateixes possibilitats. Viure en una Smart city vol dir disposar de connectivat i utilitzar internet. Tots els ciutadans i ciutadanes han de tenir els coneixements i la formació bàsica per poder utilitzar les noves tecnologies. Així  cal tenir molta cura sobretot amb els col·lectius, que per causes socials o econòmiques tinguin dificultats d’accés a les noves tecnologies.

I caldria :

-          Facilitar l’accés a les noves tecnologies i a Internet, per poder utilitzar les aplicacions per a mòbils, des de qualsevol punt de la nostra ciutat.
-          Donar més informació per a què els ciutadans ho coneguin, en prenguin consciència i en facin ús.
-          Rebaixar els preus dels béns i serveis per a què puguin gaudir dels dispositius de la ciutat smart.
-          Hem de fer que tots els serveis siguin accessibles per a totes les edats (nens, adults, gent gran…), que tothom hi pugui accedir (que sigui més barat), que no hi hagi perills…
-          No fer un ús abusiu de la connectivitat ja que es pot col·lapsar, i no ficar preus tant alts per poder gaudir tothom d’una bona estona.
-          Reforçar la formació i no genera una escletxa o desigualtat social per l’accés a les tecnologies.
-          Disposar de smartfhones als departament municipals, així totes les persones  que ho necessitin els puguin utilitzar, mitjançant un préstec o lloguer.

Algunes de les aplicacions que podrien ser útils

Aplicacions en l’àmbit de les comunicacions:

-          Avisar als ordinadors i mòbils de visites mèdiques i de cites amb la Paeria o/i llocs oficials.
-          Avisar d’incidències, infraccions, actes il·legals, accidents, emergències.
-          Whatsaap per a emergències, com per exemple:  bombers, policia, hospitals…
-          Posar a l’abast i al moment productes comercialitzats a Lleida, sobretot  les ofertes, novetats. I d’aquesta manera donar una informació totalment actualitzada del que ofereix la nostra ciutat  i així atreure  al turisme.


Ampliacions en l’àmbit del lleure i la cultura:
-          Compartir taxis alhora d’anar d’uns locals a uns altres o per tornar a casa.
-          Localitzar i conèixer tots els llocs on poden anar a menjar les persones celíaques.
-          Recull dels parcs i de les zones verdes de Lleida per passar una bona estona i estar relaxats
-          GratisLleida: aplicació que et diu on pots trobar activitats gratuïtes (concerts, esports, conferències, pubs.. les millors ofertes i els espais que estiguin més de moda…).
-          Informar sobre els  horaris de les botigues i les seves promocions.
-          Una aplicació del diccionari lleidatà.
-          Informació per a les persones nouvingudes, on puguin trobar-hi la informació  bàsica de la ciutat de Lleida.
-          Appfesta: Aplicació que informi de concerts, festes, festivals, desfilades que es fan a Lleida i rodalies.
-          Crear una pàgina web de la biblioteca pública de Lleida per tal d’oferir més avantatges pels usuaris. En aquesta pàgina web podríem trobar diferents aplicacions, com per exemple: una on indiques els llibres lliures a la biblioteca i quins podríem trobar.

Aplicacions en l’Àmbit de l’esport:
-          Grups de gent que tenen programat sortir a córrer, en bicicleta, i anar a caminar. Explicar els diferents nivells  de dificultat, temps, edats.
-          GoTeam: Aplicació per fer porres dels partits més importants on-line.


 Aplicacions en l’Àmbit de la Salut:
-          Tu+al·lèrgies: aplicació que et diu quins llocs de la ciutat estan en floració i poden provocar-te al·lèrgies.
-          Crear una aplicació per a les persones malaltes. Una aplicació que permeti contactar amb un centre d’assistència mèdica que pugui fer  un seguiment de la salut durant diferents moments del dia.
-          Seguiment i localització de les persones grans que degut a la seva vellesa poden sofrir algun episodi de desorientació.


Àmbit mobilitat:
-          LleidaCam: et permet connectar amb les càmeres dels carrers comercials per avisar-te si estan molt concorreguts, o si hi ha algun carrer tallat o si s’ha produït algun altre incident.
-          Una aplicació que introduint el nom del producte ens permeti saber a quines botigues ho poden comprar, que ens faciliti l’adreça de la botiga i com arribar-hi (visualitzant-ho en el mapa) i el preu del producte. Fins i tot, poder fer la reserva.

Es podria posar Codis QR a :

Àmbit turístic-cultural:
- Als monuments, exposicions i museus, poder accedir a les informacions d’aquests per mitjà de codis QR. Aquesta informació es podria presentar tant de forma escrita com en format de veu que s’escoltaria per mitjà del nostre mòbil i els seus auriculars. També es podria tenir accés a vídeos, adreces d’internet relacionades, i altra informació d’interès. La informació es podria donar en diferents idiomes.

-          A les biblioteques, poder accedir a la informació del llibre que volem o bé poder veure quins llibres hi ha disponibles.

-          Als  cinemes, per saber les pel·lícules que s’estrenaran durant el mes o l’any.

Àmbit Educació:
-          Un QR que ens permeti veure la llista dels llibres de l’institut, així  sabrem quins llibres hem de comprar sense la necessitat de tenir la llista en format paper.
-          A les escoles i instituts, per saber quantes places queden lliures de cada curs i saber si els seus fills es poden matricular i poden sol·licitar plaça.

Àmbit del lleure:
-          QR per a cadascun dels esdeveniments excepcionals (concerts, partits de futbol, revetlles, aplecs, manifestacions. Aquest codi es pot trobar a la premsa, a Internet… i l’usuari pot consultar-hi coses relacionades amb  l’horari, lloc on es fa, aparcaments disponibles, transport públic habitual o especial per l’ocasió…

Àmbit mobilitat:
-          QR a l’estació de trens per a saber els horaris i també per a comprar el tiquet sense fer cua.

-          QR en el Camp d’esports del Lleida que et conduís directament  a una pàgina web amb tots els horaris dels partits.

Altres:
-          QR als productes del supermercat que et digués de què està fet, si és apte per a celíacs.
-          Per fomentar  el reciclatge: a les botelles i envasos hi hagi codis. Aquests codis estarien  llegits per màquines mentre ho tirem  al contenidor. Un cop dipositat sortiria un tiquet, el qual fa descompte depenent de la quantitat d’ampolles que has reciclat. Aquest descompte s’aplicaria a l’hora de comprar als supermercats o en les taxes de recollida de residus urbans.


“S TIC JOVE”
I aquest curs ...
  a més de fer aquest treball de reflexió i dissenyar les diferents  propostes, hem volgut anar un pas més endavant i passar a l’acció.... i   participar en una  nova activat amb l’objectiu d’ explicar a les persones més grans  com els joves ens relacionem i fem un bon ús de les xarxes socials i d’internet. I amb aquesta idea hem donat forma i nom al projecte  al  d’aprenentatge –servei “ S TIC JOVE.


Com ho hem fet??

. Per poder dur a terme aquests moments d’encontre amb la gent gran  hem  assistit, durant el mes de gener, a  unes sessions de formació i reflexió treballant diferents continguts com:
o        Internet, Xarxes socials i seguretat
o        Característiques psicològiques de la gent gran .
o        Estratègies per  dinamitzar grups.

Un cop finalitzada la formació i a partir de la disponibilitat de cada noi i noia S TIC JOVE hem anat organitzant les diferents sessions i  espais d’encontre a les llars de Jubilats del Secà; Bonaire; Santa Teresina, El Pilar i a la Mediateca Municipal  Josep Alcobé, amb els   alumnes  de la  Universitat  Popular. Aquest curs hem participat 83 nois i noies de 7 centres educatius participants del Plenari: Institut Manuel de Montsuar; Institut Maria Rúbies; Institut Josep Lladonosa; Institut Màrius Torres; Col·legi Maristes-Montserrat; Col·legi Episcopal; Col·legi El Carme.


Hem estat revisant els qüestionaris realitzats pels joves i pels professors, i en general l’opinió és molt positiva. En l’apartat d’observacions, alguns professors ens comentaven la seva manca de temps. Durant el transcurs d’aquests mesos ja l’erem conscients, que als centres els hi faltava temps i ens vam plantejar la possibilitat de fer les sessions aquí a la Regidoria, però per una altra banda es trencaria aquest treball en xarxa.
Creiem que el tema ha estat tot un éxit, en els últims anys s’ha anat incorporant a la nostra societat el que es coneix com noves tecnologies, que ens ofereixen la possibilitat d’interactuar i comunicar-nos de forma gairebé immediata amb qualsevol part del món. Avui en dia és pràcticament impossible pensar en una realitat sense Internet, telèfon mòbil, videojocs i una llarga llista d’etcèteres. En deriven indubtables efectes positius, com ara l’agilització de tràmits i gestions, l’accés a una quantitat gairebé il·limitada d’informació, poder posar-se en contacte amb els altres sense que la distància sigui un impediment, i sens dubte han estat una revolució en la manera de gaudir de l’oci.

dilluns, 20 de maig del 2013

Avaluació multifocal


Un cop tancat i avaluat el projecte amb el grup de nois i noies, els educadors haurem de destinar un temps a reflexionar sobre l’experiència viscuda, tenint en compte també altres valoracions complementàries a la nostra: la dels centres educatius, la de les entitats amb les que hem estat treballant.
Al final d’aquesta etapa hem de poder elaborar una memòria senzilla i pràctica de l’experiència realitzada,a fi que no s’oblidi fàcilment i permeti a altres grups i educadors inspirar-se per a nous projectes.
Avaluació del grup i de cada noi/noia.
Podríem reflexionar entorn dels 4 factors que havíem pres en l’anàlisi inicial del grup:
-          Com han evolucionat els interessos i motivacions dels nostres joves?
-          Com ha evolucionat el nivell acadèmic i intel·lectual i l’adquisició d’experiència?
-          Com ha evolucionat la dinàmica del grup, lideratge, rols i manera de gestionar els conflictes?
-          Com ha evolucionat el clima moral del grup, les actituds i els valors consensuats?
Avaluació del treball en xarxa amb les entitats.
Atés que el treball en xarxa és un dels elements més significatius en els projectes d’ApS, hauriem de poder avaluar:
-          La idoneïtat de les entitats/institucions amb les que hem compartit l’experiència.
-          La manera com ens hem organitzat i coordinat amb elles.
-          La valoració que en fan de la nostra col·laboració.
-          El balanç i conclusions que en podem fer del treball en xarxa.

Avaluació de l’experiència en tant que projecte ApS.
L’experiència viscuda mereix una avaluació en tant que procés d’aprenentatge-servei. Per això val la pena elaborar un petit informe final que expressi clarament si es tracta d’un bon projecte que seria bo repetir o no; si ha estat un bon començament, però hi ha moltes coses a millorar per a una propera vegada o si ens vam equivocar i cal rectificar. Per tenir idees clares sobre això ens pot ajudar:
-          Revisar tot el que vam planificar: identitat del projecte, objectius educatius, aspectes organitzatius, balanç econòmic, etapes de treball amb el grup.
-          Plantejar-nos la sostenibilitat del projecte, en clau de  recursos econòmics, inversió de recursos humans, satisfacció efectiva de la necessitat social que calia atendre…

Autoavaluació de l’educador.
Per completar la nostra etapa d’avaluació podem destinar un temps a autoevaluar la nostra feina al llarg del procés:
-          Hem comptat amb els coneixements necessaris?
-          Hem comptat amb les capacitats didàctiques necessàries?
-          Hem sabut resoldre els aspectes organitzatius del projecte?
-          Hem sabut alimentar una bona dinàmica relacional en el grup?
-          Hem encertat en la relació i la comunicació amb l’entorn?
-          Quina ha estat la nostra vivència personal i professional de l’experiència?

Cloenda amb el grup


Aquesta etapa ha de recolzar-se en els espais de reflexió i ha de constituir un autèntic balanç de l’experiència en les dues dimensions: la d’aprenentatge i la de servei, obrint, a més a més, la porta de la possible continuïtat del projecte o l’encadenament amb un altre.
Reflexionar i avaluar els resultats del servei realitzat.
Rendir comptes d’un comprimís contret és una acció de gran potencial educatiu a la que no podem renunciar, tenint en compte que caldrà equilibrar la valoració dels procés i la del resultat. Medir l’impacte i avaluar objectivament la nostra acció de servei voldrà dir:
-          Posar a treballar els equips i comissions de treball sobre el seu propi rendiment.
-          Consultar els instruments de registre dels quals ens hem dotat.
-          Comptabilitzar tot el que sigui possible i tingui sentit.
-          Implicar la comunitat en l’avaluació del nostre servei.
-          Treure conclusions globals.

Reflexionar i avaluar el conjunt dels aprenentatges assolits.
Podem prendre com a punt de partida els objectius d’aprenentatge que ens havíem proposat i fer una repassada, de manera que els nois i noies puguin valorar:
-          Quines coses noves sabem ara? (aprenentatges de conceptes).
-          Quines coses noves sabem fer ara? (aprenentatges de procediments i habilitats).
-          En què hem madurat com a persones? (aprenentatge d’actituds i valors).

Projectar perspectives de futur.
Arribat aquest punt, seria trist que els joves tanquéssin l’experiència solament com a un episodi efímer en les seves vides. Per contra, cal estimular l’obertura al comprimís més sólid, que pot passar per diferents víes:
-          Continuar el projecte, perquè no s’ha acabat o pot millorar-se.
-          Cambiar de projecte, perquè se’ns ha obert la gana i hi ha moltes necessitats a atendre.
-          Passar el testimoni a un altre grup i convertir-se en agents sensibilitzadors.