Setmana del 13 al 19 de Maig

DATA: 17 de Maig de 2013
AUTOAVALUACIÓ DELS JOVES

Plantejo la possibilitat de fer una reflexió conjunta del grup,  en que cadascun dels alumnes facin una valoració  del desenvolupament de les xerrades, de la formació, i en general de tot l’sTIC jove, que ens permeti copsar quin grau d'aprofitament ha fet cadascun d'ells.

Aquesta tarda hem dedicat la classe a compartir les vivències i hem fet un repàs de les expectatives que tenien al iniciar aquest curs i dels objectius que voliem aconseguir. A partir d'aquí, hem compartit en grup la valoració de cadascun d'ells, tant pel que fa a continguts com a metodologia i a resultats.

Per tal de tenir un fil conductor s'han posat sobre la taula les següents qüestions:

·                     Què us ha semblat la manera en què hem treballat?

·                     Per a què us ha servit la formació?

·                     Us ha agradat?

·                     Com creieu que es podria millorar?

·                     Què opineu de la participació dels joves?

·                     Que opineu de la frase "mai és tard per  aprendre"?

·                     Ha augmentat la vostra autoestima?

·                     Us agradaria continuar el curs el proper any?

Tenint en compte l'edat de l'alumnat no hem inclòs una autoavaluació formal en format paper, sinó que ha estat l'expressió d'una reflexió personal. 

DATA: 16 de Maig de 2013

Hem estat comentant la necessitat de conèixer també la valoració que des dels centres educatius es fa del Plenari dels Infants i Adolescents. Així doncs, els hem enviat el qüestionari d’avaluació, per correu electrònic.

Posteriorment, hem estat definint el meu tutor i jo els indicadors d’autoavaluació de l’equip professional de la Regidoria.

AUTOAVALUACIÓ I MILLORA

Per millorar el nostre projecte construim una pauta que ens servirà per tenir en compte els aspectes de millora, avaluar aquests factors i plantejar mesures concretes que representin un pas endavant.

Presentem a continuació una proposta molt senzilla de pauta avaluadora basada en el grau de satisfacció en l’assoliment dels aspectes de millora.

Proposem quatre esglaons: M (molta satisfacció), F (força satisfacció), P (poca satisfacció), G (gens satisfacció).

-          Molta satisfacció vol dir que el factor s’ha assolit amb èxit.

-        Força satisfacció vol dir que el factor, tot i que prou acceptable, podria millorar encara, perquè la preparació o l’aplicació no han estat del tot rodones.

-        Poca satisfacció vol dir que el factor s’ha resolt de forma mediocre o de manera insuficient, com a resultat d’una preparació o una realització negligents.

-     Gens de satisfacció vol dir que el factor no ha estat tingut en compte o bé ha provocat problemes concrets en el projecte.

També podria ser que determinats factors s’haguessin assolit molt bé sense haver-ho previst, però això revelaria un déficit de percepció que caldria tenir en compte en el proper projecte.

Per tal que la valoració sigui el màxim d’objectiva, val la pena que en citem els indicadors, és a dir, aquells aspectes concrets i visibles que ens fan pensar que el factor s’ha assolit, justificant la valoració que en fem. Els indicadors responen a la pregunta de per què estem tan contents o tan insatisfets en cada factor.

1. Vinculació molt estreta entre l’aprenentatge i el servei

Que el projecte aconsegueixi el tramat més estret possible entre la part d’aprenentatge i la part de servei: una bona síntesi. Evitem col·locar elements d’aprenentatge “al costat” d’activitats de servei; hem d’extreure del servei els aprenentatges significatius que conté.

2. Aprenentatge integral

Que els aprenentatges perseguits en el projecte contemplin totes les dimensions de l’educació de la persona: intel·lectual, emocional, física, moral, atenent l’adquisició de coneixements, el desenvolupament d’habilitats i la formació d’actituds i valors. Tots els projectes, per molt centrats en un sol contingut, habilitat o capacitat que estiguin, permeten desenvolupar un munt d’aspectes formatius diversos i globals.

3. Pensament crític

Que el projecte estimuli la reflexió crítica en relació les desigualtats, injustícies i desequilibris en la nostra societat. Ens podem trobar amb la tendència a viure el projecte de manera aïllada i anecdòtica, limitat a una “bona acció” tancada en si mateixa. Sempre en funció del nivell de maduresa del gruo, la reflexió ha d’intentar transcendir els límits de l’acció concreta.

4. Coherencia pedagògica i metodològica

Que el projecte s’inscrigui a l’ideari, plantejament pedagògic i metodologia educativa de la Regidoria. Si el projecte es viu com un parèntesi aïllat o s’allunya de la filosofia i l’estil educatiu de la institució, no arribarà, per interessant que sigui, a assolir solidesa i estabilitat.

5. Justificació i acceptació social del servei

Que el projecte respongui a una necessitat real, no substitueixi les obligacions de l’Estat de benestar, no causi conflicte al veïnat i sigui ben acceptat per l’entorn. Sense el vist-i-plau i la complicitat de l’entorn molts projectes no solament no poden prosperar, sinó que generaran conflictes. Alerta amb els projectes que poden generar enfrontaments entre sectors oposats de la població.

6. Adequació, protecció i seguretat

Que el projecte encaixi al màxim amb la maduresa intel·lectual, física i emocional dels nois i noies, el puguin comprendre, l’impacte emocional sigui adient a la seva maduresa, es garanteixi la seva protecció i seguretat i se’n pugui controlar adequadament els riscos. Alguns projectes que poden ser molt atractius per als nois i noies no estan al seu abast i no seria raonable incentivar una implicació per sobre de les seves possibilitats.

7. Treball en xarxa

Que el projecte, impulsa’t per l’Ajuntament, es desenvolupi en col·laboració amb altres entitats, associacions o institucions públiques de l’entorn. Encara que és perfectament possible desenvolupar un projecte de servei sense cooperar amb altres agents educatius, fer-ho representa un plus de qualitat socioeducativa.

8. Reciprocitat i respecte a la dignitat

Que el projecte es basi en la reciprocitat i respecte per les persones destinatàries, tractant-les com a subjectes actius i no només com a “públic-receptor” de les accions dels nois i noies. Cal evitar les temptacions paternalistes. Els nois i noies han de percebre el valor que té l’experiència per a ells mateixos i sentir-se agraïts.

9. Equilibri entre la participació individual i la participació grupal

Que el projecte contempli una dimensió d’esforç i implicació individual i una dimensió d’esforç i implicació grupal, tant en el factor aprenentatge com en el factor servei. Tot i que és millor que els projectes siguin grupals, no seria desitjable que es difuminés en ells el comprimís i desenvolupament individual de cadascun dels membres del grup.

10. Educadors preparats i formats

Que tant els educadors com els responsables de les organitzacions socials que impulsen els serveis tinguin l’experiència i la formació adequades per guiar el projecte. Molts projectes, sobretot els més complexos portats a terme per adolescents, demanen una competència tècnica molt acurada, que no es pot obviar ni improvisar.

11. Difusió i comunicació

Que el projecte es doni a conèixer, es difongui a l’entorn, que no es tanqui en si mateix, que hi hagi oportunitats reals de fer-lo visible i sigui valorat en l’entorn. Un bon projecte pot acabar en l’anonimat, i això restaria valor a l’experiència, disminuiria les possibilitats de multiplicar-la i el reforç positiu dels nois i noies que s’hi han implicat.

12. Avaluació participativa i completa

Que l’avaluació de l’experiència tingui en compte la valoració de la població destinatària i/o de l’entitat social o institució col·laboradora, i es faci també sobre l’impacte en la pròpia escola o entitat impulsora. No és suficient l’avaluació pedagògica de l’educador respecte dels nivells d’aprenentatge assolits; cal un enfocament holístic i participatiu.

13. Sustentació i continuïtat

Que el projecte pugui mantenir-se en el temps, diversificar-se, multiplicar-se o portar-se a escala, i que no es limiti a una experiencia fantàstica però efímera. Un projecte excessivament car, que demani molts recursos humans o una organització massa complexa, seria impossible de mantenir, i ràpidament generaria desànim.

 FITXA D’AUTOAVALUACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT

1. Vinculació molt estreta entre l’aprenentatge i el servei	M	F	P	G
Indicadors:
2. Aprenentatge integral	M	F	P	G
Indicadors:
3. Pensament Crític	M	F	P	G
Indicadors:
4. Coheréncia pedagògica i metodològica	M	F	P	G
Indicadors:
5. Justificació i acceptació social del servei	M	F	P	G
Indicadors:
6. Adequació, protecció i seguretat	M	F	P	G
Indicadors:
7. Treball en xarxa	M	F	P	G
Indicadors:
8. Reciprocitat i respecte a la dignitat	M	F	P	G
Indicadors:
9. Equilibri participació individual/participació grupal	M	F	P	G
Indicadors:
10. Educadors preparats i formats	M	F	P	G
Indicadors:
11. Difusió i comunicació	M	F	P	G
Indicadors:
12. Avaluació participativa i completa	M	F	P	G
Indicadors:
13. Sustentació i continuïtat	M	F	P	G
Indicadors:

FITXA DE MESURES DE MILLORA DE LA QUALITAT

A partir del resultat obtingut podem establir mesures bàsicament de quatre tipus:

- Pedagògiques.

- Organitzatives i de gestió.

- Relacionals.

- Del servei.

Mesures de millora pedagògica

Exemples: mesures de millora del disseny del projecte, de la planificació dels aprenentatges, de l’avaluació, de relació tutorial, de dinàmica grupal, de programació de les activitats educatives, de formació de l’educador… Proposta:

Mesures de millora organitzativa i de gestió

Exemples: mesures de millora del calendari del projecte, dels horaris, de la distribució dels grups i tasques, de les infraestructuras, dels materials, del finançament del projecte, dels recursos humans… Proposta:

Mesures de millora relacional

Exemples: mesures de millora del treball amb les llars, de la relació amb el professorat dels centres educatius, de la relació amb les administracions públiques, de la comunicació i difusió del projecte en l’entorn… Proposta:

Mesures de millora del servei

Exemples: adaptar millor la tasca de servei a les possibilitats dels infants, definir millor les tasques, verificar millor l’acceptació del servei per part de l’entorn… Proposta:

DATA: 14 de Maig de 2013

Hem estat definint amb el meu tutor quins indicadors serien vàlids per avaluar el Plenari dels Infants i Adolescents.

AVALUACIÓ DEL PLENARI DEL INFANTS I ADOLESCENTS

Objectiu: Avaluar per millorar la pràctica educativa.

	M	F	P	G
1. Valoreu globalment l’interès de la temàtica del Plenari dels Infants i Adolescents.
2. Valoreu els continguts:
-          Smart green city.
-          Open Data.
-          QR.
3. Indiqueu en quin grau creieu que s’han aconseguit els objectius plantejats.
- Conèixer les característiques d’una ciutat smart green.
- Analitzar com Lleida s’adapta a una ciutat smart green.
- Valorar críticament l’evolució feta i pendent de fer d’una ciutat com Lleida per esdevenir plenament una smart green city.
4. Valoració dels tènics de la Regidoria:
-          Domini dels continguts.
-          Capacitat de comunicació.
5. Materials:
-     La presentació digital ha facilitat la comprensió dels continguts tractats?
-          Els materials que s’han penjat facilitaran compartir els continguts amb els vostres companys/es?
-          Aquests materials permetran seguir aprofundint en els temes tractats?
6. Organització
-     La informació rebuda prèviament sobre el Plenari ha estat suficient?
-     Considereu adequat el lloc on s’han fet les sessions del Plenari?
- Considereu adequats els horaris?

Avui, per últim cop, es tornar a reunir el Plenari dels Infants i Adolescent.

Com tots els Plenaris hem fet un registre d’assistència.

Comencen llegint l’ordre del dia, agraïm als joves la seva participació, presentant-los al responsable coordinador d’informàtica i tecnologies, el senyor Antoni Saldaña Lapeña, el qual ens fa una xerrada que dóna resposta a alguns interrogants com: qué és i com es desenvolupa una ciutat intel·ligent, si hi ha nous models de ciutats, cap a on han d’evolucionar les ciutats, quin paper té la tecnologia, com s’implanta. Al final d’aquesta xerrada, se’ls ha permés que féssim preguntes, al principi els ha costat però poc a poc s’han anat animant a preguntar, s’ha estat comentat el perquè s’han canviat els trajectes dels autobusos de la ciutat de Lleida, quina era la distància que hi havia d’haver entre un fanal i un altre, ja que els consideraven que estaven massa junts i es podria estalviar energia…

Abans d edonar per acabada la sessió, els joves entrega del treball fet de les smart green cities als centres educatius. I posteriorment els hi em passat un qüestionari per a que avaluïn el Plenari.