Cloenda amb el grup

Aquesta etapa ha de recolzar-se en els espais de reflexió i ha de constituir un autèntic balanç de l’experiència en les dues dimensions: la d’aprenentatge i la de servei, obrint, a més a més, la porta de la possible continuïtat del projecte o l’encadenament amb un altre.

Reflexionar i avaluar els resultats del servei realitzat.

Rendir comptes d’un comprimís contret és una acció de gran potencial educatiu a la que no podem renunciar, tenint en compte que caldrà equilibrar la valoració dels procés i la del resultat. Medir l’impacte i avaluar objectivament la nostra acció de servei voldrà dir:

-          Posar a treballar els equips i comissions de treball sobre el seu propi rendiment.

-          Consultar els instruments de registre dels quals ens hem dotat.

-          Comptabilitzar tot el que sigui possible i tingui sentit.

-          Implicar la comunitat en l’avaluació del nostre servei.

-          Treure conclusions globals.

Reflexionar i avaluar el conjunt dels aprenentatges assolits.

Podem prendre com a punt de partida els objectius d’aprenentatge que ens havíem proposat i fer una repassada, de manera que els nois i noies puguin valorar:

-          Quines coses noves sabem ara? (aprenentatges de conceptes).

-          Quines coses noves sabem fer ara? (aprenentatges de procediments i habilitats).

-          En què hem madurat com a persones? (aprenentatge d’actituds i valors).

Projectar perspectives de futur.

Arribat aquest punt, seria trist que els joves tanquéssin l’experiència solament com a un episodi efímer en les seves vides. Per contra, cal estimular l’obertura al comprimís més sólid, que pot passar per diferents víes:

-          Continuar el projecte, perquè no s’ha acabat o pot millorar-se.

-          Cambiar de projecte, perquè se’ns ha obert la gana i hi ha moltes necessitats a atendre.

-          Passar el testimoni a un altre grup i convertir-se en agents sensibilitzadors.