BLOC 1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE / FONAMENTACIÓ
TEÒRICA
TÍTOL
DEL PROJECTE
Plenari dels Infants i
Adolescents de Lleida: Lleida, smart green city.
sTIC Jove. Ajudem a
superar l’esquerda digital, ús i seguretat a les xarxes socials.
Disseny, assessorament i seguiment d’un
programa que vol donar a conèixer les característiques d’una ciutat smart green
city, com la ciutat de Lleida s’hi adapta (evolució feta i la pendent de fer
d’una ciutat com Lleida); paral·lelament es dissenya i es fa el seguiment un
programa formatiu que pretén apropar col.lectius de diferents edats amb
l’objectiu de facilitar el coneixement mutu i l’intercanvi de coneixements,
sabers i habilitats entorn les xarxes socials.
DESCRIPCIÓ DEL TEMA
DEL PROJECTE
L’àmbit d’actuació és el d’intervenció socioeducativa
i comunitària. Des de la
Regidoria d’Educació i Infància de l’Ajuntament de Lleida es
desenvolupament una sèrie de programes educatius, un d’ells és el Plenari dels
Infants i Adolescents. El Plenari és un òrgan consultiu, participatiu i de
representació de la població infantil i adolescent de la ciutat de Lleida,
creat pel seu Ajuntament, dins l'àmbit competencial de l'Institut Municipal
d'Educació. Formen part del Plenari 3-4
representants (alumnes de 3r i 4t d’ESO) de 17 centres de secundària de la
ciutat de Lleida. Cada curs el Plenari tria un tema sobre el qual debatre,
donar la seva opinió, i fer diferents propostes de millora. La temàtica d’enguany, “Lleida, Smart Green City”, està
molt vinculada amb la ciutat digital i les noves tecnologies. Per això, a més de definir
i confeccionar una smart green city jove i elaborar propostes de millora sobre
una ciutat intel·ligent i sostenibles (treball de reflexió i disseny de
diferents propostes), s’ha donat un pas més i s’ha proposat la participació
voluntària en el projecte d’aprenentatge-servei “STIC JOVE”. És un projecte d’aprenentatge–servei que té com a
objectiu afavorir les relacions intergeneracionals mitjançant
l’aprenentatge i reflexió de les noves tecnologies, consisteix en compartir
moments amb la gent gran, sensibilitzant-los amb l’ús de les xarxes socials
(seguretat i utilitat de les xarxes socials). Per poder dur a terme aquests
moments de trobada els nois i noies assistiran a unes sessions de
formació on organitzaran i planificaran les sessions. L’objectiu
principal es que siguin els mateixos joves que duguin a terme xerrades ó
col·loquis orientats cap a la formació i informació d’internet i les xarxes socials.
Durant els mesos de gener i
febrer els tècnics de la Regidoria d’Educació i
Infància han portat a terme tota una sèrie d’actuacions: trobades amb els professors responsables dels centres educatius,
convocatòria del Plenari per explicar als joves el tema de treball d’aquest any
“Lleida, smart green city” i captació de
joves voluntaris interessats en participar en el projecte d’aprenentatge-servei
(la preinscripció i el Plenari ens ha permès seleccionar i definir la
informació que ens interessava per poder tenir una bona radiografia del grup de
joves). Amb tot això, ens proposen els següents objectius:
Els centres analitzen la Lleida , smart green city:
-
Conèixer les característiques d’una ciutat smart green.
-
Analitzar com Lleida s’adapta a una ciutat smart green.
-
Valorar críticament l’evolució feta i la pendent de fer d’una
ciutat com Lleida per esdevenir plenament una smart green city.
sTIC JOVE:
-
Participar activament en un projecte d’Aprenentatge- Servei.
-
Conèixer i dominar el funcionament de les xarxes socials (ús
responsable).
-
Treballar els diferents continguts sobre la fractura digital,
les xarxes socials, habilitats de comunicació i relació amb gent gran.
-
Compartir experiències viscudes amb altres tenint en compte
la seva vessant formativa.
-
Valorar críticament l’experiència viscuda.
Donada la finalitat del projecte proposat, la
intervenció va dirigida a:
-
Dissenyar i desenvolupar d’un programa formatiu i elaborar materials
educatius específics.
-
Desenvolupar tasques d’assessorament a l’equip d’educadors
de la regidoria i als professors responsables de cada centre educatiu.
-
Fer el seguiment del programa formatiu adaptat a les
característiques i necessitats dels joves.
-
Fer el seguiment del treball cooperatiu i col·laboratiu dels
diferents professionals, en relació als objectius i els principis teòrics i
metodològics.
SUPÒSITS
TEÒRICS DEL PROJECTE
Model
educacional col·laboratiu d’enfocament constructivista, es construeix un context de
col.laboració on compartir el significat i el sentit de la intervenció
psicopedagògica. Aquesta intervenció es dirigeix a crear i/o potenciar acords
interinstitucionals per a establir xarxes de cooperació i coordinació permanent
amb altres entitats i institucions de la comunitat; és a dir, per a la creació
de canals d’intercanvi, participació i col.laboració de tots els agents
educatius (professors dels instituts, tècnics de l’ajuntament, entitats
socials, famílies).
Reconeixement
i atenció a la diversitat,
principi educatiu que considera el coneixement de les diferències psicosocials
i culturals dels usuaris per identificar les necessitats particulars i educar
en el respecte a les diferències.
Igualtat
d’oportunitats, cerquem afavorir la participació social, l’accés i la
permanència de tots els joves i persones grans al sistema social, la qual cosa
esdevé quasi sempre una situació de desavantatge, amb la finalitat de promoure
la igualtat d’oportunitats educatives i de participació social. Inspirat en un sentit de
reciprocitat, no de segregació.
Avaluació pedagògica de necessitats
educatives, es cerca
l’adequació de la resposta educativa a les necessitats dels usuaris (gent gran)
a través de l’avaluació i l’orientació psicopedagògica.
Paradigma
educatiu-cognitiu, enten
l’aprenentatge com un procés social i cooperatiu. L’alumne és el centre de
l’experiència educativa, que va construint el seu propi aprenentatge en
interacció amb altres, aprenent de forma activa, estructurada i significativa,
utilitzant les interaccions amb el grup d’iguals, adults i medi (paradigma
ecològic-contextual), com un mitjà per a la maduració i el creixement personal
i social.
Els
adolescents, segons els paradigma
constructivista, participen activament de la construcció dels seus
aprenentatges. Bassedes (Bassedas i altres, 1993, p.46): “de la visió
constructivista podem inferir que els nens sempre tenen la possibilitat d’avançar
i aprendre; la qüestió consisteix en trobar la manera adequada d’ajudar-los i
ensenyar-los partint dels seus coneixements i oferint-los-hi més o menys ajuda
en funció de les seves capacitats.” L’aprenentatge esdevé funcional i
significatiu. La intervenció psicopedagògica consistirà en afavorir
l’elaboració d’esquemes de coneixement, i que sigui el propi alumne el que
aprengui a aprendre relacionant i ampliant el que ja sap. Seymour Papert
(construccionisme) destaca el paper actiu de la persona en el procés
d’aprenentatge. Són els joves qui a partir del que ja saben van construint de
forma significativa l’aprenentatge.
Per
tant, partiré de la concepció
constructivista del procés d’E-A on el coneixement es concep com una
construcció que realitza l’alumnat en la seva interacció amb el medi, per això
és fa necessari una avaluació inicial com a punt de partida imprescindible per
a la construcció de nous aprenentatges que pugui desenvolupar amb l’ajuda i el
suport del tècnic, o dels seus company/es ( ZDP, Vigotsky).
L’aprenentatge-Servei és una proposta educativa
que parteix d’una concepció de l’aprenentatge basada en l’exploració, la
participació activa, la interdisciplinarietat, el treball en equip i la
reflexió per destacar l’aplicabilitat i utilitat del coneixement; l’APS entén
que l’educació en valors suposa partir de situacions problemàtiques
i afrontar aquests reptes des de l’experiència directa, a través de les eines
que ens brinda la intel·ligència moral i l’ajuda de la cultura moral; l’APS
parteix de la idea que l’educació per a la ciutadania ha d’estar basada
en la participació activa, responsable, cooperativa i solidària que pretén
contribuir a la millora de la qualitat de vida de la societat. Però potser el
que resulta més interessant de l’APS és que els seus aprenentatges no queden
relegats únicament a continguts sinó que permeten el desenvolupament de competències,
integrant d’aquesta manera capacitats, habilitats, coneixements i valors
que es mobilitzen per resoldre situacions reals de manera eficaç. A través dels
projectes d’APS es desenvolupen múltiples competències a tenir en compte des de
les institucions d’educació formal i no formal. Una manera habitual
d’organitzar-les pot ser basant-se en els quatre pilars de l’educació de
l’Informe Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre
a conviure. L’APS afavoreix una autèntica educació integral.
RAONS DE
LA SEVA TRIA
La possibilitat de poder realitzar els
dos pràcticums al mateix centre, en el meu cas la Regidoria d’Educació i
Infància, tal i com indica la guia del pràcticum, té com objectiu garantir el
coneixement contextualitzat del desenvolupament del procés de l’intervenció
psicopedagògica. Així en el pràcticum I
he pogut observar i analitzar les tasques d’intervenció psicopedagògica
desenvolupades pel meu tutor de la
Regidoria i en aquest pràcticum II podré elaborar i
implementar una intervenció psicopedagògica.
El programa educatiu (el Plenari dels
infants i Adolescents) de l’Ajuntament, per una banda, incorpora l’objectiu
transversal de donar el protagonisme ciutadà que l’infant ha de recobrar en el
marc de les relacions humanes i amb el medi urbà en què viu i creix, per tal que
puguin reflexionar i expressar les seves necessitats, il·lusions i criteris
respecte del seu entorn i d’allò que els importa com a infants; i per l’altra
banda, es tracta d’un programa en el qual els joves instrueixen en TIC a
col·lectius de gent gran de la seva comunitat local, mitjançant la proposta
educativa d’aprenentatge-servei. Contràriament al que es pensa, les noves
tecnologies només oculten les desigualtats i, tot i això, produeixen importants
divisions generacionals. Les TICs amplien les desigualtats per edats. S’obre
una bretxa entre adolescents i/o joves i els seus pares i/o padrins, assumida
per totes dues parts i que tendeix a perpetuar el “mite” que les noves
tecnologies són només cosa dels joves, com a part d’un ritu “generacional”. És
la primera vegada a la història que els joves tenen un coneixement superior de
la tecnologia que els adults. I, al mateix temps, aquesta situació anòmala des
del punt de vista d’un sistema educatiu pot resultar una oportunitat si ens
mirem la situació en positiu. Per què no es poden aprofitar les instal·lacions
dels centres i les habilitats tecnològiques dels joves per ajudar a
l’alfabetització digital de col·lectius que tenen moltes dificultats per
accedir a aquest coneixement?
S’impulsa la participació dels joves a la seva comunitat
mitjançant accions formatives orientades a l'alfabetització digital. Es predisposa
a realitzar un treball en xarxa, augmentant així la comunicació i cooperació
amb el seu entorn: instituts, administració, entitats socials...
Lleida com a ciutat educadora vol que l’espai
urbà esdevingui cada cop més una oportunitat educativa per als seus ciutadans i
ciutadanes. Concep la ciutat com a un espai en què les relacions interpersonals
i la interacció de les persones amb el medi es converteixen en relacions
d’aprenentatges significatius. Empeny els processos humanitzadors de l’educació
en la ciutat, i fonamenta els sistemes de valors democràtics, tolerants,
multiculturals, medioambientalistes, sostenibilistes. Per fer possible això,
disposa d’un òrgan consultiu i de participació juvenil (el Plenari dels Infants
i Adolescents). Cada curs el Plenari tria un tema sobre el qual debatre, donar
la seva opinió, i fer diferents propostes de millora. Aquest curs té com a
novetat la proposta educativa d’aprenentatge-servei, la qual representa el binomi resultant de
dos elements coneguts per tots (l’aprenentatge i el servei) que en unir-se
generen una realitat nova que intensifica els efectes de cada un d’ells per
separat. L’aprenentatge millora el servei, allò que s’aprèn es pot transferir a
la realitat en forma d’acció i permet donar un servei de qualitat a la
comunitat. D’altra banda, el servei motiva i dóna sentit a l’aprenentatge, li
aporta experiència vital, el torna significatiu i permet extreure nous
aprenentatges. Per tant, a l’espera dels resultats, esperem que l’esperiència
sigui satisfactòria i hi hagi una continuïtat.
SUBJECTES
DEL PROJECTE
El projecte va dirigit per una banda, a tots
els alumnes de 14 a 16
anys (alumnes de 3r i 4t d’ESO), dels diferents centres educatius de la ciutat
de Lleida que hagin volgut participar, per formar part del Plenari dels Infants
i Adolescents per debatre, donar la seva opinió, i fer diferents propostes de
millora sobre Lleida, smart green city; i per l’altra banda, a tots els joves
voluntaris, de 14 a 16 anys, que s’inscriuen voluntàriament per participar en
un aprenentatge-servei, tots ells acceptats, sense cap tipus de discriminació o
selecció en funció de les seves característiques
ètniques, de gènere, de religió, d'estament social,
nivell d’estudis, coneixements. On tots els imparteixen xerrades sobre
les xarxes socials a persones grans del seu entorn, les quals no han tingut la
possibilitat d’aprendre a utilitzar-les. I així poder trencar amb els estereotips sobre
la gent gran i l’edadisme.
BIBLIOGRAFIA
BÀSICA NECESSÀRIA
& Arnal, J.
(2000). Mòdul 2. Metodologies de la
investigació educativa. En Mateo Andrés,
J i Vidal Xifre, M.C (Coord.) Mètodes d’investigació en educació. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
& Badia, A. i
Mauri, T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no
formal. En A. Badia, T. Mauri i C.Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica
en educació no formal. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
& Castelló, M.,
Lago, J.R., Luque, A., Jiménez, I., Monereo, C., Onrubia, J., Pitarque, I. (2003). Mòdul 3.
Funcions i àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents
etapes educatives. En Monereo, C (Coord.). Models d’orientació i intervenció
psicopedagògica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
& Echeita, G.
(2000). Mòdul 1. L’atenció a la diversitat en l’ensenyament. En Echeita, G.
(Coord.) Educació especial. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
& Hernàndez, E.,
Lazuela, J.L., Rodríguez, H., Serrano, J.M. (2004) Módul 4. Desenvolupament en
l’adolescència (12-16 anys). En Perinat Maceres (Coord.) Desenvolupament i
aprenentatge durant l’edat escolar. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
& Jódar, M.,
Pérez M., Yanguas, J. (2009) Mòdul 3. Línies d’intervenció psicopedagògica.
En Pérez, M (Coord.) Intervenció
psicopedagògica amb gent gran. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
& Monereo, C.
(2003). Mòdul 1. Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica.
En Monereo, C (Coord.). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya
& Pozo, J. I.,
Pérez, M. P., Sánchez, E., Pérez, M. L., Carretero, R. (2003). Mòdul 2.
Competències professionals de l’assessor psicopedagògic. En Monereo, C
(Coord.). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
& Zabala, Antoni
i Arnau, Laia (2007): 11 ideas clave. El aprendizaje y la enseñanza de las
competencias. Barcelona. Graó.
WEBGRAFIA
- Ajuntament de Lleida. Carta de les
Ciutats Educadores (2004). [Consultes: mes de Gener de
2013]. Extret de:
- Centre Promotor d’aprenentatge servei. Guies pràctiques. Guia de butxaca:
aprenentatge servei. [Consultes: mes de Gener de 2013]. Extret de: http://www.aprenentatgeservei.cat/intra/aps/documents/Guia%20APS%20de%20butxaca%20igualada.pdf
- Centre Promotor d’aprenentatge servei. Guies pràctiques. Com començar una
experiencia d’aprenentatge servei. [Consultes: mes de Gener de 2013]. Extret de: http://www.aprenentatgeservei.cat/intra/aps/documents/Guia_com_comencar_REVISADA.pdf
- Declaración Universal de Derechos Humanos, de
10/12/1948. Consultes: mes de Gener de 2013]. Extret de: http://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/organismos_internacionales/naciones_unidas/common/pdfs/D.1-cp--DECLARACI-OO-N-UNIVERSAL-DE-DERECHOS-HUMANOS.pdf
- Generalitat de Catalunya. DECRET 143/2007, de 26 de juny,
pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria
obligatòria. [Consultes: mes de Gener de 2013]. Extret de:
- Generalitat de Catalunya. Estatut d’Autonomia de
Catalunya 2006. [Consultes: mes de Gener de
2013]. Extret de: http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/titol_1.htm
- Noticias Jurídicas. Constitución española de 1978.
Consultes: mes de Gener de 2013]. Extret de:
BLOC 2. PROPOTA METODOLÒGICA
FASE 1 : Pla de treball DATA: 28 Febrer – 4 Març HORES: 10h
|
OBJECTIUS:
-
Definir els objectius de la intervenció i les diferents
fases del Pla de treball.
-
Acordar continuïtat i aclarir expectatives mútues.
DESTINATARIS:
-
Tutor extern (regidoria), tutor de pràctiques (UOC).
ACTIVITATS:
-
Converses amb el tutor extern per contrastar la nostra
proposta inicial amb la demanda i necessitats de
-
Participació en la reunió per definir conjuntament els
objectius generals i específics de la proposta de treball.
-
Participació en la reunió per definir i formular de les
diferents fases del Pla de treball i la seva seqüenciació.
-
Temporalització del pla de treball.
-
Formulació escrita i consensuada de les fonamentacions
sociològiques, epistemològiques, psicològiques i pedagògiques que vertebren
les intencions, finalitats i pràctica educativa.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES:
-
Observacions i reunions amb el tutor de la regidoria.
-
Anàlisi documental del projecte de centre, la memòria
d’activitats, la legislació que afecta a l’àmbit i altres documents de
treball.
-
Registres narratius a partir de notes de camp.
INDICADORS D’AVALUACIÓ:
-
Registre de les converses amb el tutor de la regidoria.
-
Notes de l’anàlisi documental.
-
Elaboració del Pla de treball.
-
Validació del Pla de treball
per part del tutor de pràctiques (UOC).
|
FASE 2:Planificació de la
formació dels jove DATA: 4Març–28Març HORES: 50h
|
OBJECTIUS:
-
Caracteritzar els principals actors que intervenen i el
context d’aprenentatge.
-
Col.laborar en la definició dels continguts, seqüenciació,
activitats i metodologia de la formació.
-
Participar en l’elaboració dels materials educatius
necessaris per la formació dels joves i per les activitats del Plenari.
-
Assessorar en el disseny d’instruments d’avaluació.
-
Mantenir una coordinació contínua amb l’equip educatiu i
tècnic, per vetllar per l’adequació dels continguts formatius dels joves.
DESTINATARIS:
-
Tutor extern, Equip Educatiu de
ACTIVITATS:
-
Consulta documental i recollida d’informació sobre el tema
a desenvolupar i elaboració del marc teòric: aprenentatge-servei, psicologia
evolutiva dels adolescents i gent gran, les TIC; mètodes d’investigació de
recollida de dades (qüestionaris); normatives sobre la formació i educació
d’adults, educació per la ciutadania.
-
Participació a les reunions amb el meu tutor, amb l’equip
educatiu de la regidoria, amb la finalitat d’acordar les condicions en les
quals es durà a terme la formació: hores de formació, nombre de participants,
materials que serà necessari elaborar, material didàctic i tecnològic
necessari; per modelar els continguts i la seva seqüència, i consensuar els
principis metodològics; per elaborar dels instruments d’avaluació: preparació
i disseny d’un qüestionari per als joves sobre l’ús de les xarxes socials i
internet (avaluació inicial), un qüestionari perquè els participants (joves,
gent gran i professors dels centres educatius) valorin el curs una vegada
finalitzat (avaluació final).
-
Recerca de recursos sobre dinàmiques de grup (jocs de
coneixença) i dinàmiques per tal de treballar les habilitats comunicatives.
-
Recerca de recursos i elaboració de material (powerpoint)
sobre les característiques de la gent gran, i sobre els Drets i llibertats a
la web 2.0, Bones pautes de seguretat, Bones pràctiques de privacitat.
-
Reunió amb la tècnica del departament d’informàtica per
assessorar-nos sobre els continguts a treballar amb els joves a través dels
centres educatius: smart city, QR, Open data.
-
Búsqueda d’informació i elaboració d’activitats i recursos
adreçats als joves sobre: smart city, QR; Open data.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES:
-
Anàlisi documental.
-
Reunions amb els educadors i tècnics de la regidoria.
-
Noves tecnologies: powerpoint, pàgines webs.
INDICADORS D’ AVALUACIÓ:
-
Documents i materials elaborats per la formació dels
joves.
-
Documents i materials elaborats per treballar: Lleida,
smart green city.
-
Nivell de col·laboració i cooperació dels professors i
educadors.
-
Programa formatiu.
-
Diari de pràctiques.
|
FASE 3: Formació dels joves DATA:
2 Abril – 20 Abril HORES:
20h
|
OBJECTIUS:
-
Fer un seguiment del procés d’ensenyament –aprenentatge des
de la perspectiva del participant.
-
Gestionar, coordinar i dinamitzar la participació i
seguiment dels professors responsables de cada centre educatiu i joves
voluntaris.
-
Difondre i cercar entitats socials que ens permetin
disposar dels seus espais i/o usuaris per fer les xerrades sobre internet i
les xarxes socials.
DESTINATARIS:
-
Joves, equip educatiu, professors responsables dels
centres educatius, coordinadores de les entitats socials.
ACTIVITATS:
-
Reunió amb els joves per tal de definir i concretar les
actuacions: etapes de treball (preparació, execució i avaluació), aspectes
pedagògics (objectius educatius, activitats i avaluació), organització i
temporalització (calendari de formació).
-
Participació de manera regular en les diferents sessions
formatives.
-
Seguiment i assessorament als educadors de la regidoria.
-
Recerca d’entitats socials que poden ajudar-nos a
realitzar el servei previst.
-
Reunió amb les coordinadores de les diferent entitats
socials per concretar calendari d’actuació.
-
Elaboració de cartells per fer difusió de les xerrades
sobre internet i les xarxes socials
-
Elaboració de la llista d’alumnes segons disponibilitat
horària per realitzar el servei previst.
-
Enviament d’e-mails i actualització del facebook per
convocar el plenari dels Infants i Adolescents, on es concretarà amb els
alumnes representants de cada centre educatiu
les activitats a realitzar les smarts green cities.
-
Assessorament i seguiment amb els professors responsables
dels centres educatius, via e-mail o via telefònica, del treball que s’està
portant a terme (activitats, propostes de millora) sobre les smarts green
cities.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES:
-
Fulls d’observació.
-
Registre d’assistència.
-
Reunions.
-
Registre fotogràfic i filmació.
INDICADORS D’AVALUACIÓ:
-
Grau de participació dels joves en la formació i en el
Plenari.
-
Reflexió conjunta al final de cada sessió, grau de
satisfacció.
-
Nivell de col.laboració i cooperació de les entitats
socials i dels seus usuaris.
-
Nivell de participació, implicació i disponibilitat dels centres educatius.
-
Nivell de comunicació i difusió.
-
Diari de pràctiques.
|
FASE 4: Formació de la
gent gran DATA: 22 Abril -18
Maig HORES: 20
|
OBJECTIUS:
-
Fer un seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge
dels joves quan estiguin desenvolupant el rol de professor/a.
-
Fer un seguiment de la participació de la gent gran.
-
Convertir-se en un pont entre els i les joves, les
persones grans, els educadors i la coordinació del programa.
DESTINATARIS:
-
Joves, gent gran.
ACTIVITATS:
-
Elaboració dels grups de gent gran segons la seva
experiència prèvia en el món d’internet i les xarxes socials.
-
Enviament de e-mails i/o trucada telefònica per contactar
amb els joves formadors per tal de confirmar la seva assistència.
-
Elaboració de les llistes pel registre d’assistència.
-
Participació de manera regular en les diferents sessions
de formació de la gent gran.
-
Col·laboració en la resolució de problemes relacionats amb
la pràctica educativa.
-
Reunions de seguiment amb els joves per anar revisant el
procediment seguit.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES:
-
Fulls d’observació.
-
Registre d’assistència.
-
Anotar i fer el seguiment de les sessions.
-
Reunions de seguiment.
-
Registre fotogràfic i filmació.
INDICADORS D’AVALUACIÓ:
-
Grau de participació i
implicació en les xerrades per part dels joves.
-
Grau de participació i
implicació per part de les persones grans.
-
Qualitat de les xerrades del
joves (vocabulari utilitzat, tracte amb la gent, capacitat de resolució de
dubtes).
-
Nivell de participació i
assistència a les reunions per tal d’aclarir possibles dubtes que vagin
sorgint durant la implementació.
-
Nivell de comunicació i
difusió.
-
Diari de pràctiques.
|
FASE 5: Reflexió i
avaluació DATA: 20 Maig -30 Maig HORES: 15h
|
OBJECTIUS:
-
Conèixer l’opinió de la gent gran sobre el procés i
resultats de l’experiència formativa.
-
Conèixer l’opinió dels joves sobre el procés i resultats
de l’aprenentatge - servei.
-
Conèixer el grau de satisfacció dels professors
responsables dels centres educatius sobre el treball realitzat en el Plenari
(temàtica, materials, organització...).
-
Conèixer el grau d’assoliment dels objectius que ens
havíem proposat.
-
Participar en la discussió sobre els resultats d’aquesta
avaluació i assessorar en la presa de decisions respecte a possibles accions
correctives.
DESTINATARIS:
-
Padrins, joves, equip educatiu de la regidoria, professors
dels centres educatius.
ACTIVITATS:
-
Convocar el Plenari, per tal de posar en comú les
propostes de millora de tots els joves sobre Lleida smart green city.
-
Audiència Pública amb l’Alcalde.
-
Passació dels qüestionaris dissenyats, als joves, a la
gent gran, i als professors responsables dels centres educatius.
-
Buidatge dels resultats.
-
Reunió de l’equip educatiu per tal de valorar la proposta
feta, fer propostes de millora i valorar la seva continuïtat.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES:
-
Qüestionaris (joves, gent gran, professors).
-
Registre de dades (propostes de millora).
-
Reunió de l’equip educatiu de la regidoria.
-
Elaboració de la memòria de pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ:
-
Registre dels qüestionaris passats als usuaris.
-
Valoració dels objectius plantejats inicialment.
-
Propostes de millora.
-
Valoració de les pràctiques per part del tutor extern.
-
Validació i avaluació per part del tutor de pràctiques.
|
