AVALUACIÓ
DATA:
20 de Maig de 2013
Revisar els treballs realitzats pels
joves del Plenari.
Fer una síntesi per presentar-la a
l’audiència pública.
Avaluar el Plenari dels Infants i
Adolescents.
He estat tot el matí llegint i
intentant anar classificant per apartats les diferents aportacions que han fet
els joves de tots els centres educatius que participen en el Plenari, un cop ho
he tingut una mica estructurat, he intentat donar-li forma.
La veritat és que hi havia una mica de
tot. Des de treballs molt elaborats amb moltes aportacions tant gràfiques o
visuals, amb molt bona presentació, imprimit, enquadernat; fins uns altre
treballs presentats en un full escrit a mà, amb faltes d’ortografia i demés…
D’aquesta manera et dones compte del grau d’implicació de cada centre educatiu
i dels joves.
Un cop mirat i estructurat, he intentat fer una síntesi, que és el que
presentaran el dia de l’audiència pública. Ha quedat de la següent manera:
Els nois i noies del Plenari hem estat debatent i
treballant sobre un tema de molta actualitat……Les Smarts green cities!!! La
primera pregunta que ens ha vingut al
cap ha
estat… Què entemen els nois i
nois per una Smart green city?? i la segona pregunta...…Lleida és una Smart Green city??? Com podeu veure se’ns va girar molta
feina i vam començar a treballar. La realitat és que la terminologia no ens
era gens familiar però al mateix temps és un tema molt proper a la nostra
ciutat.
Primer de tot hem definit i contextualitzat el
concepte d’Smart Green city i per fer
aquest apartat hem buscat per Internet, ens hem pogut trobar amb diferents
professionals que ens han orientat i explicat que la nostra ciutat és i
treballa en la línea de ser una Smart Green city. Hem visitat el Parc
Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, comprovant la quantitat de
gent que hi treballa i les diferents activitats que s’hi realitzen. Ens han explicat com s’ha aplicat
l’arquitectura bioclimàtica i la utilització d’energies renovables en la seva
rehabilitació i construcció del parc...després ho hem treballat i hem debatut als instituts.
Hem après que:
o
Una ciutat Smart és aquella ciutat que utilitza les TIC
per tal que la seva infraestructura i els diferents serveis que es generin,
siguin interactius per així millorar la eficàcia i eficiència d’aquesta.
o
Una ciutat és Smart i a la vegada green, quan el que
s’intenta amb tota aquesta tecnologia és millorar la ciutat, que aquesta
sigui més neta, més sostenible tot
optimitzant-ne els recursos.
o
Hem aprés que, amb
les noves tecnologies poden generar aplicacions molt atractives i fer coses increïbles,
però la realitat és que no ens podem enlluernar per aquestes. Cal ser molt curosos i
pràctics .
o
Hem aprés que les ciutats no són Intel·ligents, sinó els
ciutadans que hi viuen. La ciutat és Intel·ligent perquè la gent que hi viu,
treballa, etc.... també ho és.
o
Hem aprés el que vol dir “l’internet de les coses”. Les
coses ara prenen vida, ens aporten una informació de manera constant, molt
més detallada i amb molta rapidesa.
o
Se’ns obre una nova manera de participar i de
relacionar-nos; ens comuniquem de manera diferent, forums, xats, etc. Ara els
ciutadans podem aprofitar la informació i també generar aplicacions
pràctiques i donar-les a conèixer per la xarxa. La ciutadania pot participar
i opinar en tot moment.
o
Podem obtenir informació més fàcilment de la nostra ciutat
gràcies a la connectivitat 3G, tenim més facilitat per conèixer més coses i
la ciutat està més connectada entre
si.
I en termes generals proposem:
-
Disposar de punts d’accés a WIFI en tota la ciutat i que
tothom tingui accés de forma gratuïta
a les tecnologies.
-
En les zones i edificis públics, instal·lar aixetes amb
sensors (quan poses les mans surt aigua, quan treus les mans es tanca); posar
sensors als contenidors d’escombreries per saber quan estan plens; sensors
d’humitat als jardins i places i sensors als fanals.
-
Es podria millorar
el desplaçament i mobilitat per la ciutat, creant una xarxa d’estacions de
lloguer de bicicletes repartides arreu de la ciutat de Lleida, especialment,
en punts importants com l’estació d’autobusos, l’estació de trens, en punts
concrets dels diferents barris, etc. Per tal de saber la disponibilitat de
bicicletes, la seva ubicació i el recorregut més segur fins a una altra
estació es podria crear una aplicació
per als smartphones.
Què cal fer
per a què tothom pugui gaudir per igual de la ciutat smart?
Tothom ha de tenir les mateixes possibilitats.
Viure en una Smart city vol dir disposar de connectivat i utilitzar internet.
Tots els ciutadans i ciutadanes han de tenir els coneixements i la formació
bàsica per poder utilitzar les noves tecnologies. Així cal tenir molta cura sobretot amb els
col·lectius, que per causes socials o econòmiques tinguin dificultats d’accés
a les noves tecnologies.
I caldria :
-
Facilitar l’accés a les noves tecnologies i a Internet,
per poder utilitzar les aplicacions per a mòbils, des de qualsevol punt de la
nostra ciutat.
-
Donar més informació per a què els ciutadans ho coneguin,
en prenguin consciència i en facin ús.
-
Rebaixar els preus dels béns i serveis per a què puguin
gaudir dels dispositius de la ciutat smart.
-
Hem de fer que tots els serveis siguin accessibles per a
totes les edats (nens, adults, gent gran…), que tothom hi pugui accedir (que
sigui més barat), que no hi hagi perills…
-
No fer un ús abusiu de la connectivitat ja que es pot
col·lapsar, i no ficar preus tant alts per poder gaudir tothom d’una bona
estona.
-
Reforçar la formació i no genera una escletxa o
desigualtat social per l’accés a les tecnologies.
-
Disposar de smartfhones als departament municipals, així
totes les persones que ho necessitin
els puguin utilitzar, mitjançant un préstec o lloguer.
Algunes
de les aplicacions que podrien ser útils
Aplicacions
en l’àmbit de les comunicacions:
-
Avisar als ordinadors i mòbils de visites mèdiques i de
cites amb
-
Avisar d’incidències, infraccions, actes il·legals,
accidents, emergències.
-
Whatsaap per a emergències, com per exemple: bombers, policia, hospitals…
-
Posar a l’abast i al moment productes comercialitzats a
Lleida, sobretot les ofertes,
novetats. I d’aquesta manera donar una informació totalment actualitzada del
que ofereix la nostra ciutat i així
atreure al turisme.
Ampliacions
en l’àmbit del lleure i la cultura:
-
Compartir taxis alhora d’anar d’uns locals a uns altres o
per tornar a casa.
-
Localitzar i conèixer tots els llocs on poden anar a
menjar les persones celíaques.
-
Recull dels parcs i de les zones verdes de Lleida per
passar una bona estona i estar relaxats
-
GratisLleida: aplicació que et diu on pots trobar
activitats gratuïtes (concerts, esports, conferències, pubs.. les millors
ofertes i els espais que estiguin més de moda…).
-
Informar sobre els
horaris de les botigues i les seves promocions.
-
Una aplicació del diccionari lleidatà.
-
Informació per a les persones nouvingudes, on puguin
trobar-hi la informació bàsica de la
ciutat de Lleida.
-
Appfesta: Aplicació que informi de concerts, festes,
festivals, desfilades que es fan a Lleida i rodalies.
-
Crear una pàgina web de la biblioteca pública de Lleida
per tal d’oferir més avantatges pels usuaris. En aquesta pàgina web podríem
trobar diferents aplicacions, com per exemple: una on indiques els llibres
lliures a la biblioteca i quins podríem trobar.
Aplicacions
en l’Àmbit de l’esport:
-
Grups de gent que tenen programat sortir a córrer, en
bicicleta, i anar a caminar. Explicar els diferents nivells de dificultat, temps, edats.
-
GoTeam: Aplicació per fer porres dels partits més
importants on-line.
Aplicacions en l’Àmbit de
-
Tu+al·lèrgies: aplicació que et diu quins llocs de la
ciutat estan en floració i poden provocar-te al·lèrgies.
-
Crear una aplicació per a les persones malaltes. Una
aplicació que permeti contactar amb un centre d’assistència mèdica que pugui
fer un seguiment de la salut durant
diferents moments del dia.
-
Seguiment i localització de les persones grans que degut a
la seva vellesa poden sofrir algun episodi de desorientació.
Àmbit
mobilitat:
-
LleidaCam: et permet connectar amb les càmeres dels carrers
comercials per avisar-te si estan molt concorreguts, o si hi ha algun carrer
tallat o si s’ha produït algun altre incident.
-
Una aplicació que introduint el nom del producte ens
permeti saber a quines botigues ho poden comprar, que ens faciliti l’adreça
de la botiga i com arribar-hi (visualitzant-ho en el mapa) i el preu del
producte. Fins i tot, poder fer la reserva.
Es
podria posar Codis QR a :
Àmbit
turístic-cultural:
- Als monuments, exposicions i museus, poder accedir a les
informacions d’aquests per mitjà de codis QR. Aquesta informació es podria
presentar tant de forma escrita com en format de veu que s’escoltaria per
mitjà del nostre mòbil i els seus auriculars. També es podria tenir accés a
vídeos, adreces d’internet relacionades, i altra informació d’interès. La
informació es podria donar en diferents idiomes.
-
A les biblioteques, poder accedir a la informació del
llibre que volem o bé poder veure quins llibres hi ha disponibles.
-
Als cinemes, per
saber les pel·lícules que s’estrenaran durant el mes o l’any.
Àmbit
Educació:
-
Un QR que ens permeti veure la llista dels llibres de
l’institut, així sabrem quins llibres
hem de comprar sense la necessitat de tenir la llista en format paper.
-
A les escoles i instituts, per saber quantes places queden
lliures de cada curs i saber si els seus fills es poden matricular i poden
sol·licitar plaça.
Àmbit del
lleure:
-
QR per a cadascun dels esdeveniments excepcionals
(concerts, partits de futbol, revetlles, aplecs, manifestacions. Aquest codi
es pot trobar a la premsa, a Internet… i l’usuari pot consultar-hi coses
relacionades amb l’horari, lloc on es
fa, aparcaments disponibles, transport públic habitual o especial per
l’ocasió…
Àmbit
mobilitat:
-
QR a l’estació de trens per a saber els horaris i també per
a comprar el tiquet sense fer cua.
-
QR en el Camp d’esports del Lleida que et conduís
directament a una pàgina web amb tots
els horaris dels partits.
Altres:
-
QR als productes del supermercat que et digués de què està
fet, si és apte per a celíacs.
-
Per fomentar el
reciclatge: a les botelles i envasos hi hagi codis. Aquests codis
estarien llegits per màquines mentre
ho tirem al contenidor. Un cop
dipositat sortiria un tiquet, el qual fa descompte depenent de la quantitat
d’ampolles que has reciclat. Aquest descompte s’aplicaria a l’hora de comprar
als supermercats o en les taxes de recollida de residus urbans.
“S
TIC JOVE”
I aquest curs ...
a més de
fer aquest treball de reflexió i dissenyar les diferents propostes, hem volgut anar un pas més endavant
i passar a l’acció.... i participar
en una nova activat amb l’objectiu d’
explicar a les persones més grans com
els joves ens relacionem i fem un bon ús de les xarxes socials i d’internet.
I amb aquesta idea hem donat forma i nom al projecte al d’aprenentatge
–servei “ S TIC JOVE. “
Com
ho hem fet??
. Per poder dur a terme
aquests moments d’encontre amb la gent gran
hem assistit, durant el mes de
gener, a unes sessions de formació i reflexió
treballant diferents continguts com:
o
Internet, Xarxes socials i seguretat
o
Característiques psicològiques de la gent gran .
o
Estratègies per
dinamitzar grups.
Un cop finalitzada la formació i a partir de la
disponibilitat de cada noi i noia S TIC JOVE hem anat organitzant les
diferents sessions i espais d’encontre
a les llars de Jubilats del Secà; Bonaire; Santa Teresina, El Pilar i a
|
Hem estat
revisant els qüestionaris realitzats pels joves i pels professors, i en general
l’opinió és molt positiva. En l’apartat d’observacions, alguns professors ens
comentaven la seva manca de temps. Durant el transcurs d’aquests mesos ja
l’erem conscients, que als centres els hi faltava temps i ens vam plantejar la
possibilitat de fer les sessions aquí a la Regidoria , però per una altra banda es trencaria
aquest treball en xarxa.
Creiem que el tema ha estat tot un
éxit, en els
últims anys s’ha anat incorporant a la nostra societat el que es coneix com noves tecnologies, que ens
ofereixen la possibilitat d’interactuar i comunicar-nos de forma gairebé
immediata amb qualsevol part del món. Avui en dia
és pràcticament impossible pensar en una realitat sense Internet, telèfon
mòbil, videojocs i una llarga llista d’etcèteres. En deriven indubtables
efectes positius, com ara l’agilització de tràmits i gestions, l’accés a una
quantitat gairebé il·limitada d’informació, poder posar-se en contacte amb els
altres sense que la distància sigui un impediment, i sens dubte han estat una
revolució en la manera de gaudir de l’oci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada