Reflexions Finals

Reflexió Final

Han passat els dies i tot arriba. Ara toca valorar el practicum, el què pretenia i el què he aconseguit.

Imagino que a l’inici de qualsevol període de pràctiques, tothom té dubtes sobre si la seva preparació serà l’adequada per dur-ho a terme, si estaràs a l’altura o si es compliran les teves expectatives. Però el que és segur es que hi poses molta il·lusió i moltes ganes d’aprendre.

Quan vaig iniciar la cerca d’entitats on poder fer les pràctiques, va ser tot un repte. Trobar institucions disposades a rebre practicants amb un horari delimitat per l’horari laboral, a la ciutat de Lleida no és fácil. Les raons per les quals aquest fet succeeix són de difícil i delicada exposició. Es podria admetre en alguns casos concrets una negativa basada en l’argument que un practicant pot distorsionar la tasca del professional que se n’hagi de fer càrrec de la seva tutoria però també està clar que si totes les institucions i persones pensessin el mateix els futurs professionals de qualsevol branca acabarien els seus estudis amb una manca de preparació evident.

En quan a l’adaptació, si partim de la premissa que qualsevol situació nova suposa un canvi i un esforç d’adaptació de més o menys magnitud en la vida, haurem d’admetre que a totes les persones se’ns presenten sovint moltes situacions noves a les quals en hem d’encarar. Algunes d’elles són simples i no suponen un elevat cost adicional però altres, en canvi, requereixen per part nostra la posada en marxa d’una sèrie d’estratègies per a poder realitzar l’adaptació d’una manera natural, sense que ens suposi massa esforç ni ens provoqui cap mena d’angoixa emocional ni trasbals emocional. Entre aquests canvis també anomenats des de la disciplina de la psicologia “transicions ecològiques” (Bronfenbrenner). Així doncs en el meu cas, el fet de fer les pràctiques en uns institució “nova” suposa el desplegament personal d’una sèrie d’esforços i estratègies adaptatives que hem de tenir en compte ja que si aquesta “transició”, que acostuma a perllongar-se uns tres mesos, es troba amb dificultats segurament les pràctiques també se’n ressentiran.

En el meu cas, l’adaptació a la Regidoria d’Educació es va realitzar sense cap problema. Des del primer dia els tècnics de la Regidoria van manifestar una actitud força afable i ben aviat em van presentar el personal, es van interessar pel meu projecte, em van facilitar un espai i documents, i em van intentar ajudar tot el possible. Per la part que em toca, vaig procurar adoptar una actitud oberta i adreçada al treball, tot intentant no distorsionar la tasca habitual del meu tutor.

Tot i que considero que vaig concretar força durant el període del pre-projecte i el pla de treball, no ha variat gaire. He aprés que és molt important conèixer bé l’entorn on s’ha de desenvolupar un projecte i la metodologia de treball. Aquestes pràctiques han estat el meu primer contacte amb l’educació no formal.

La meva tasca, en principi, a banda de conèixer un dels diferents àmbits d’intervenció de la psicopedagogia, va ser dissenyar, articular i avaluar un projecte d’aprenentatge-servei dins del Plenari dels Infants i Adolescents de la ciutat de Lleida.

El resultat ha estat força positiu per totes les parts implicades: joves, centres educatius, llars de jubilats, regidoria.

Els punts més feble han estat el factor temps i  horaris, i l’avaluació continuada.

Al principi, et sembla que hi ha molt de temps per poder desenvolupar tots els objectius, però de seguida t’adones que passarà ràpidament, i així ha estat. Sóc conscient que podia haver distribuït el temps de manera diferent, però encara que hagués estat així, crec que les dimensions del projecte requereixen més temps (tot el curs escolar). Però en el moment de realitzar el pla de treball, crec que ens vam  deixar portar per la il·lusió de presentar un projecte complert, sense ser realment conscient de la limitació del temps.

El pla de treball que vaig elaborar s’ha seguit durant totes les pràctiques. L’únic que he modificar ha estat el factor temps. La fase 5 s’ha acabat abans del que havia previst per poder incloure aquesta fase en el blog i memòria, però això ha suposat tenir que eliminar del pla de treball l’audiència pública amb l’alcalde.

En quan a l’horari, he hagut de realitzar treball “fora del centre” per a portar a terme el projecte (primer de tipus documental i més tard fer el buidatge dels qüestionaris, observacions a les llars de jubilats, preparar el material i recursos per treballar les smart green cities i sTIC JOVE), especialment en la fase 2. He invertit un gran nombre d’hores que possiblement no havien quedat ben justificades en el pla de treball. La Regidoria ha estat conscient d’aquesta dificultat afegida i m’han ajudat ajustant algun horari amb la meva disponibilitat.

En quant a l’avaluació, tot i que contínuament portava un control del registre i de totes les actuacions que es realitzaven, durant la fase de formació dels joves (fase 3) i la fase implementació (fase 4) m’ha faltat tenir un ítems del que havia d’observar-avaluar; dificultat en l’elaboració dels instruments de recollida d’informació: qüestionaris, observacions. Al final de cada fase he trobat ha faltar tenir un temps per poder contrastant la feina que anaven fent.

M’imagino que se m’ha fet curt perquè el centre m’ha acollit des d’un principi i perquè tant el tema com el tracte amb els joves m’agrada.

M’ha servit per adonar-me que el treball d’un psicopedagog en àmbits educatius “no formals” és immens i que queda molt camí encara per anar explorant i desenvolupant; per conèixer un àmbit totalment desconegut per mi com són els programes educatius per adolescents que es porten a terme a la ciutat de Lleida ha estat una experiència molt gratificant; conèixer professionals compromisos en la seva feina, desenvolupant una gran tasca; descobrir mitjançant els qüestionaris que hi ha nombrosos joves a la nostra ciutat interessats a participar en activitats d’aprenentatge-servei.

Dir que m’he trobat molt a gust amb el rol de psicopedagoga i que ara que ja finalitzo, sé que em queda encara molt per aprendre, perquè cada persona s’ha de continuar formant, però també sé que he aprés molt.

Ha estat una experiència que m’ha servit per trobar-me a mi mateixa i he tingut molta sort perquè l’he compartit amb persones increibles.

Fa quatre anys que vaig començar i qui em coneix sap que he canviat. He omplert la motxilla de recursos per aplicar com a docent amb els meus alumnes, també l’he omplert d’experiències com la que he viscut durant les pràctiques.

Per acabar, m’agradaria donar les gràcies al meu consultor-tutor de pràctiques i als companys de la UOC per acompanyar-me en aquest camí, als meus familiars i amics pel seu suport i paciència, i a totes i cadascuna de les persones de la Regidoria d’Educació que he tingut l’oportunitat de conèixer, per ser una peça més d’aquest procés d’aprenentatge i per a ajudar-me en qualsevol dubte.