Identitats i TIC

És cert que les TIC fomenten sobretot l’individualisme, però també és cert que, ben orientades, són tecnologies que faciliten la interconnectivitat i el treball en xarxa. Cal advertir que el concepte de comunitat també ha canviat en el moment en què s’han activat massivament els entorns digitals. Parlem de comunitats d’aprenentatge, de xarxes de tot tipus. El treball col·laboratiu és un estil educatiu que convida a aplicar els entorns digitals al servei de la comunitat.

D’altra banda, els entorns digitals faciliten la construcció d’una poliidentitat individual, però no tant una poliidentitat en entorns reals i socials, com en entorns virtuals i lúdics. Vivim en una comunitat complexa que no està limitada a l’entorn local, sinó que simultàniament ens permet sentir-nos i actuar en àmbits ben diferents i a escales molt diverses.

Aquesta ubiqüitat és facilitada sobretot per la connectivitat que ens proporciona la xarxa. Internet és el vertader AVE que trenca les barreres d’espai i temps, però que alhora també ens facilita la interconnexió amb els nostres veïns més propers, amb els nostres amics. En definitiva ens dóna un lloc al món, ens fa ciutadans globals i alhora locals.

Un dels conceptes clau de la ciutadania del segle XXI, ha de ser la poliidentitat. La ciutadania, més que mai, ha de construir-se en base a una identitat forta però no excloent, sinó que pugui fer compatible identitats diverses i multiescalars.

Aquest fenomen s’observa especialment en els joves, que acostumen a fer un ús cada vegada més intensiu de les tecnologies digitals, però aquest ús s’adscriu fonamentalment en els contextos lúdics. D’altra banda, el treball sobre habilitats tecnològiques en el marc escolar sovint es fa molt limitadament i de manera poc funcional. L’APS (aprenentatge servei) amb el suport de les TIC permet donar a l’e/a de les habilitats tecnològiques un context funcional.